Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

22 de desembre del 2014

Aprofitant la celebració de l'Any Gaudí

Toni Matas. Gaudí o el joc de l'arquitecte. Barcelona Multimèdia. Barcelona, 2001. A partir 10 anys.

      El mes de juny del 2002 es commemorarà el 150è aniversari del naixement de Gaudí. L'aparició d'aquest CD-ROM, dins de l'any Gaudí, un joc de creació que combina la divulgació de l'obra de l'arquitecte amb l'experimentació de la seva creació, és una altra de les creacions de Barcelona Multimèdia que s'afegeix al ja extens catàleg que conté els jocs sobre 'L'illa del tresor', 'La volta al món en 80 dies' o la sèrie de 'Noemí i el pilot'.
      En aquest cas, el joc té un interès afegit: una interessant informació fotogràfica i textual sobre la vida i les obres de Gaudí, a més dels recorreguts per la resta d'obres modernistes de BCN. I l'edició es diferencia de les fetes fins ara per Barcelona Multimèdia perquè s'ha presentat en català i castellà, però també en anglès, francès, italià, alemany i japonès.
      I si algú no el troba a BCN perquè els botiguers de llibres no tenen prou espai a les prestatgeries i als botiguers de jocs en CD-ROM no els encaixa en el seu catàleg audiovisual, el podran trobar a la botiga del MOMA (Museu d'Art Modern de Nova York). Mentrestant s'està treballant en una edició italiana i es tenen contactes amb altres països europeus, dels EUA i el Canadà i, evidentment, el Japó. I és que Gaudí dóna per molt i fins i tot pot representar el salt definitiu de Barcelona Multimèdia al mercat internacional. Vaja, parlant clar, un d'aquells segells a tenir en compte a l'hora d'organitzar ambaixades institucionals per promocionar les glòries culturals del país.
      A 'Gaudí o el joc de l'arquitecte' l'usuari o "cdromauta" formarà part d'un grup d'experts de tot el món que es reuneix a BCN amb motiu de l'aniversari del 2002 per muntar una gran exposició virtual sobre la vida i l'obra de l'arquitecte. Caldrà construir deu maquetes de les obres més significatives de Gaudí i cada encert final li representarà anar completant una part de l'exposició.
      La Sagrada Família, La Pedrera, el Parc Güell, la Casa Batlló, el Palau Güell, la Casa Vicens... Resoldre aquestes i altres maquetes representarà al "cdromauta" poder situar una peça en el conjunt de l'exposició sobre la vida i l'obra de Gaudí que té cinc grans apartats: el barri dels artesans (un passeig pels ceramistes, vidriers, ebenistes, picapedrers, terrissaires, forjadors i altres artesans que van col·laborar amb l'arquitecte); el llibre d'arquitectura (un repàs a totes les formes geomètriques gaudinianes); el taller de construcció (elements arquitectònics i la seva adaptació a escales, xemeneies, torres i soterranis); el món de l'arquitecte (un passeig per les cases, els palaus i els castells); i la vida i l'obra (una biografia visual amb un especial èmfasi en l'obra de la Sagrada Família).
      De la multitud d'informació que conté aquesta creació audiovisual, cal esmentar també la música que acompanya el joc, original de Marc Dalmases, amb referències a compositors contemporanis de Gaudí i amb utilització peculiar d'instruments segons cadascuna de les obres de l'arquitecte. I finalment, un detall singular: aprofitant la presència dels personatges experts internacionals, cadascú parla en la seva llengua i s'opta pel subtitulat a la llengua del "cdromauta". Gaudí o el joc de l'arquitecte, doncs, opta per una multiplicitat de recursos: imatge, història, arquitectura, música, multilingüisme i coneixement del medi més pròxim. A Gaudí se li atribueix l'anècdota de voler fer "un càntir amb tela metàl·lica". Els de Barcelona Multimèdia ho han aconseguit sense que en vessi ni una gota.


[Suplement Cultura diari AVUI, 7 febrer 2002]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.