Àlbum amb arquitectura interna

Lluís Rius. Adormits! Il·lustracions de Montse Ginesta. La Galera i Cercle de Lectors. Barcelona, 2000. A partir 7 anys.

       Hi ha llibres per llegir. I hi ha llibres per mirar. Per això, la renúncia, si mai es produeix, a l'àlbum il·lustrat, per qüestions de mercat, deixaria orfe un dels plaers paral·lels a la lectura. Ara hi ha una altra oportunitat, gairebé de gourmet literari, per retrobar aquest plaer. El llibre 'Adormits!' neix de la iniciativa del Premi Hospital Sant Joan de Déu. El publiquen conjuntament, de fa algunes edicions, La Galera i Cercle de Lectors, i parteix d'un mètode d'edició força original: primer, el jurat escull un text brevíssim (cal valorar el seu treball perquè, prenent com a base només el text, han de tenir molta imaginació per saber on arribarà el resultat final de l'edició). Un cop escollit el text, i premiat el seu autor, es proposa l'il·lustrador o il·lustradora que es consideren més idonis, i la peça de luxe literària comença a prendre cos.
       En aquest cas, 'Adormits!' ha aparellat l'autor Lluís Rius i la il·lustradora Montse Ginesta. A la veterana i, darrerament, inesgotable il·lustradora, m'hi referia fa poques setmanes en aquesta mateixa secció arran d'un altre llibre seu sobre l'adaptació de l'obra teatral, 'La casa per la finestra'. I és inevitable que la relació s'hi estableixi perquè 'Adormits!' té també una gran dosi de punt de vista escenogràfic i, per acabar-ho d'arrodonir, algunes de les làmines són desplegables i s'obren en una perspectiva gairebé teatral del que volen expressar.
       La brevíssima història de Lluís Rius, l'autor del text, transcorre en un breu lapsus de temps —de temps literari, esclar— en una escala d'una casa que Montse Ginesta ha tintat de modernisme, tot i que més aviat auster. Els personatges que ronden al voltant del petit protagonista són tan estrafolaris com singulars i tenen noms i cognoms: el Baixador d'Escales, l'Encenedor de Llums, el Pujador d'Escales, el Despertador d'Adormits... Tots ells pugen i baixen les escales, fan un pilar de quatre per moure's a una, es neguitegen atrafegats, empesos pel petit protagonista que l'únic que vol és despertar els seus pares que s'han quedat adormits a casa, com a troncs, davant de la televisió, sense preparar el sopar.
       Una excusa, doncs, perquè Montse Ginesta s'hi hagi esplaiat a fons i amb tots els mitjans que suposo que desitjaria un professional de la il·lustració: veure en una edició de luxe, respectat al màxim, el resultat de la seva creació. L'àlbum 'Adormits!' vessa de Montse Ginesta per tot arreu. Penso francament que se l'ha fet seu del tot i que l'autor del text ha quedat reduït, en el bon sentit del terme, a la mínima expressió. Potser és aquest l'objectiu i és bo que es mantingui per potenciar l'autoria il·lustrativa.
      Això té un avantatge: que el text, per si sol, es quedaria amb una anècdota primíssima, no sempre detectable a la primera lectura i que, afegit a les il·lustracions, recobra tota la força i s'enriqueix, com ho fa el guió que ha acabat generant una pel·lícula sense gairebé paraules, però plena d'intensitat.
      'Adormits!', doncs, és un àlbum per mirar; per llegir, també; i per tornar a mirar, per desplegar les quatre làmines dobles en vertical: tres de les quals ressegueixen la línia de l'ull de l'escala de l'edifici modernista on passa tot, i la quarta, la façana de dalt a baix. 'Adormits!' és un d'aquells àlbums amb arquitectura interna i uns remarcables acabats de qualitat.

[Suplement Cultura diari AVUI, 18 gener 2001]