Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

24 de desembre del 2014

Dos viatges molt singulars

Salvador Comelles. La volta al món en taxi. Il·lustracions de Lluís Farré. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2001. A partir de 8 anys.

Josep-Ramon Bach. Viatge per l'Àfrica. Il·lustracions de Francesc Rovira. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2000. A partir de 12 anys.


      ¿Dos llibres de viatges? Depèn. Els seus títols bé ho deixen endevinar. Un, amb la sorpresa evident de pretendre apamar el món a dins d'un taxi. I l'altre, amb la proposta de recórrer les terres africanes. Però no ens deixem enganyar. No tots els llibres que fan referència al viatge en els seus títols parlen de viatges, i no tots els llibres de viatges han de portar forçosament un títol que els identifiqui.
      I dit això, aclarim que 'La volta al món en taxi' de Salvador Comelles és un conte breu que, com en altres obres de l'autor, amb el recurs de l'humor, basteix una història que s'eixampla, malgrat la seva brevetat. No sé si no s'hauria de recordar aquí una certa alenada de Rodari que, en tot cas, l'autor destil·la amb discreció.
      Probablement, el lector d'avui pot trobar que la volta al món en taxi sigui més sorprenent que la volta al món en vuitanta dies. No és estrany. El temps ja no és la barrera del viatge. El mitjà, encara sí. I un taxi té tots els punts per fer-se sospitós fora del seu hàbitat.
      Per això, el conductor afavorit amb un client de tan llarga volada, el que fa, entre moltes altres coses, és proveir-se de pots de pintura de força colors per adaptar el vehicle a les normes de cada ciutat on pugui anar a parar.
      Tot viatge comporta risc. Per això: "A mitjan gener, a Miaowan, entre Jiuxiangcheng i Jiushangshui, amb el taxímetre a 6399017870023126751499, ens vam perdre", fa dir l'autor en un moment donat al seu taxista rodamon.
      Això ja mostra quina pot ser la dimensió de donar la volta al món amb taxi, una volta al món que l'autor fa viure amb una aventura trepidant que amaga la guspira de tot bon viatger: darrere d'una caminada —o d'una taxitada— sempre queda el rastre d'una bona amistat.
      Tota una altra cosa és 'Viatge per l'Àfrica', de Josep-Ramon Bach. En aquest cas, el viatge és molt més literari. L'autor combina breus introduccions a un recorregut per diverses terres africanes, incidint sobretot en l'aspecte humà, amb cançons i poemes de la tribu que ha visitat.
      Així, hi apareixen els susú, els dogon, els bambara, els ioruba, els bulu, els beti, els bantu, els gabon, els pigmeus, els dinka, els acholi, els pakomo, els mulea-rwanda, els baraguiu, els nianja, els hurutshe, els hotentots... Un narrador oral serveix a l'altre protagonista d'aquest viatge literari perquè prengui nota de tot el que veu i escolta.
      La dosi d'imaginació o la de realitat que es pot trobar en aquest 'Viatge a l'Àfrica' depèn del lector. És a dir, del que li sembli que respon a la realitat africana i del que li sembli que obeeix al somni de l'autor. I és precisament aquest contrast, el que fa que aquest llibre sigui una peça singular.


[Suplement Cultura diari AVUI, 5 abril 2001]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.