Amor i mort sense etiquetes

Per Nilsson. Si truca l'Anna. Traducció de Rosina Nogales. Columna Jove. Columna Edicions. Barcelona, 2001. A partir 15 anys.

      Aquesta és una bellíssima història d'amor. No goso dir allò tan tòpic: "com mai no s'havia escrit" perquè no seria veritat, ni que una faixa del llibre reprodueixi la frase d'un, intueixo, crític alemany. Sí que és una bellíssima història d'amor —i de mort, atenció—, que troba la seva originalitat en el registre que utilitza i tal com l'autor la fa arribar al lector.
      És evident que es tracta d'una novel·la que només vol arribar als lectors adolescents, però sobrepassa aquest llindar. Els adults, doncs, hi poden entrar sense pors ni reticències —hi haurien d'entrar— perquè hi trobaran una de les peces més ben relatades de les publicades aquest primer trimestre.
      L'autor Per Nilsson és un professor d'institut suec (Malmö, 1954) que es dedica a les matemàtiques i la música. Amb aquest llibre va ser distingit amb el Premi de Literatura Juvenil d'Alemanya, fa quatre anys. Els anomenats autors de literatura nòrdica tenen la mà trencada a aprofundir en la recerca de la passió humana perquè parteixen —o beuen inconscientment— de referències que sembla que planin sempre en les seves obres (Ingmar Bergman, August Strindberg, Henrik Ibsen). Si aquestes referències són ben destil·lades en una novel·la, els resultats no poden decebre mai.
      'Si truca l'Anna' és una novel·la que té dos adolescents protagonistes. Però, miracle!, ni parlen com si tinguessin xiclet a la boca, ni els preocupen les bajanades de desenes d'adolescents de ficció literària que corren pel món, ni tenen els problemes ridículs que aclaparen la majoria de protagonistes granelluts de segons quines novel·les.
      Els dos protagonistes de 'Si truca l'Anna' viuen una història d'amor tan senzilla que té tota la força, precisament, en aquesta senzillesa. L'estructura de la novel·la ajuda que el discurs de l'autor arribi encara més fluidament. Un aparent guió de pel·lícula permet reviure els moments més importants per mitjà d'escenes alternatives diferents que el lector podria triar si no fos que l'autor té l'avantatge de proposar i disposar a la vegada.
      El mateix autor fa dir al seu protagonista: "Aquesta pel·lícula no tracta de l'amor (...) Tracta de l'enamorament, la gelosia, l'enyor i... el sexe... Però de cap manera tracta de l'amor. L'amor, jo no sé què és, pensa." Diria que és la confessió clau de tota la novel·la.    Aquella que pot fins i desvetllar el lector d'un camí massa endolcit per introduir-lo en el camí de retorn cap al desenllaç on el color rosa es dilueix i la duresa de la realitat s'escola suaument, subtilment, en una mena d'eco llunyà de 'Romeu i Julieta'.
      L'amor i la mort, deia al principi. L'autor Per Nilsson parla de les dues úniques certeses de l'existència. Apunta al capdamunt quan toca l'amor i marca una línia final quan gosa tocar el suïcidi. ¿Però hi ha un suïcidi, de fet, a 'Si truca l'Anna'? Aquesta novel·la tindria seriosos problemes d'edició si s'hagués escrit en català, on, cada vegada més, es torna a filar molt prim en allò que es publica per a joves, amb la consegüent autocensura dels autors. En conseqüència, tampoc no hauria obtingut mai el Premi de Literatura Catalana Juvenil, si és que existís. Per millorar aquest perill que ha rebrotat per  amenaçar-nos, llegiu "clandestinament" 'Si truca l'Anna' i, com un acte prohibit, feu-la llegir també als adolescents que us envolten. Entendran que, malgrat l'admirat Harry Potter i les novel·les de sèrie juvenils, encara hi ha literatura sense etiquetes.

[Suplement Cultura diari AVUI, 29 març 2001]