Un gos nascut col·lectivament

Antoni Arca. Buc. Il·lustracions de Miquel Zueras. Col·lecció Grumets. Editorial La Galera. Barcelona, 2000. A partir 12 anys.

        Aquesta és la segona novel·la que publica Antoni Arca a la col·lecció Grumets. La particularitat d'aquest segon lliurament neix d'una experiència de l'autor a l'Alguer en una escola on va fer-hi unes sessions d'animació de la lectura. Es tractava de llegir als alumnes textos de novel·les conegudes o fins i tot retalls de diaris. I al cap d'uns dies va sorgir la demanda dels mateixos alumnes d'ampliar l'experiència a escriure.
      I així va néixer 'Buc', nom del protagonista d'aquest relat que, amb la mateixa honestedad que explica la gènesi del llibre, l'autor explica també que arrenca de la influència del gos de Jack London, que havien acabat de llegir en una de les sessions (Buck, a 'La crida del bosc').
        En el cas d'aquest gos —suposo que alguerès— l'hàbitat on viu és un bloc de pisos amb tots els avantatges i els desavantatges que això comporta per a un gos. Però, de fet, la història de 'Buc' és una excusa per portar el lector a conèixer un personatge d'aquells que escassegen en la literatura per a joves: un noi que fa la seva vida en cadira de rodes i que, a causa d'una jugada de cartes, guanya com a penyora un gos, Buc, esclar.
        Antoni Arca va bastint la novel·la a base d'un vis-a-vis entre Buc i Mariolino, el seu nou "amo". Com que la novel·la va néixer, com deia, d'una experiència col·lectiva —l'autor escrivia en català alguerès i els alumnes en feien versions en italià— no és estrany que alguna subtil referència delati l'origen del text. Així, quan es dubta sobre quin nom cal posar al gos, pel color barrejat de taques de la pell que té, un dels que es proposa és el d'Arlechinno, el personatge per excel·lència de la Commedia dell'Arte.
        Narrada des dels ulls del gos Buc, el lector por anar descobrint tot allò que envolta el personatge del relat, els amics, la família desestructurada, el veïnat... Per tant, allò que podria semblar una novel·la més de la història d'un gos es converteix en una novel·la sobre un personatge adolescent a qui els ulls innocents del gos Buc ajuden a reflectir amb la pàtina literària que li vol donar l'autor.
        Posats a buscar motius més amagats, Buc podria ser també una història sobre l'amistat. És difícil que una novel·la amb gos d'acompanyant no tracti de l'amistat, però Antoni Arca ho fa de tal manera que aquest lligam entre Buc i Mariolino es va anusant a manera que el relat avança.
        Així, doncs, si el lector vol fer el camí similar al que ha seguit l'escriptura de 'Buc', primer es pot endinsar en la salvatgia de Buck a la novel·la clàssica de Jack London, i després entrar en la placidesa i el neguit interior que persegueix el Buc alguerès. Fins i tot en qüestió de gossos, el temps ha canviat la manera de viure. I no cal dir que entre el bosc de debò i el bosc urbà hi ha, ni que sovint es comparin, notables diferències.
        Antoni Arca, poeta i traductor (ha versionat en italià textos de Miquel Martí i Pol, Josep Pla i Josep Vallverdú), ha fet també traduccions del sard al català, i ha escrit una vintena de peces teatrals, algunes de publicades i algunes d'estrenades, com les que ha dedicat també al teatre per a nois i noies com els títols 'Ramon i Lis'; 'Ussicheddu'; 'Carrabufas i Basuccu', una oportunitat per als grups que planegen estades de fi de curs a l'Alguer, per trobar-hi un punt de connexió afegit.

[Suplement Cultura diari AVUI, 19 octubre 2000]