Viatge al passat

Magdalen Nabb. Fantasmes del crepuscle. Traducció de l'anglès de Jordi Cussà. Col·lecció Columna Jove. Columna Edicions, 2001. A partir 15 anys.

      El lector agrairà, com poques vegades passa, l'autoajuda de la contracoberta d'aquesta novel·la que, també com poques vegades passa, em permeto de reproduir: "Quan estàs a punt d'entrar a l'adolescència i sembla que tot et va en contra —no encaixes amb els vells amics i en busques de nous, la relació amb la família es complica...—, pots tenir, com la Carrie, la protagonista d'aquesta història, una experiència que et faci veure les coses des d'una perspectiva. A 'Fantasmes del crepuscle' els límits de la realitat es trencaran quan la Carrie es desperti en una família de cent anys enrere i conegui les dificultats de viure en una societat en què les injustícies socials i les discriminacions per raons de sexe estan a l'ordre del dia". No pot ser més exacte. L'autora va néixer a Church, Lancashire, el 1947. Però des del 1975 viu a Florència on exerceix de periodista.
      Deia que el lector agrairà aquesta autoajuda perquè l'autora no li ho posarà pas fàcil (malgrat que sigui periodista i que arrossegui "la mala fama mediàtica" que acompanya els escriptors-periodistes). Sobretot, la dificultat la trobarà en els capítols que es traspassen els límits als quals fa referència la ressenya anterior i que no sempre s'estableixen d'una manera evident. 'Fantasmes del crepuscle' exigeix una lectura atenta perquè el pas cap a la ficció (o la realitat de cent anys enrere) no s'adverteix de seguida, cada vegada que es produeix, sinó que es va descobrint a poc a poc, a manera que avança la trama de cada capítol.
      'Fantasmes del crepuscle' es transforma, al final de la lectura de la novel·la, en el desig de l'autora de voler explicar el misteri que envolta el passat i la infància de l'avi de la protagonista. I això, que en segons quines mans, podria ser molt senzill, en mans de Magdalen Nabb passa a ser el que aguanta l'embigat de la novel·la.
      La resta d'atractius, que els té, pot ser que a alguns dels lectors adolescents als quals s'adreça l'edició no els facin del tot el pes. En primer lloc perquè està summament explotat el recurs literari de com saltar al passat fent veure que som al present. I en segon lloc perquè, molt sovint, voler entrar al passat sense moure's del present treu la brillantor que té un argument com el de 'Fantasmes del crepuscle'  pel seu propi pes argumental.
      És a dir, que l'adolescent protagonista, Carrie, s'interessi pel passat de la seva família està molt bé, però encara estaria més bé que l'autora que li dóna vida s'atrevís a entrar amb força en aquest passat i se centrés en la novel·la que vol fer i que deixa a mitges, amb la picaresca dels salts, ara aquí, ara allà, que van molt bé perquè els autors es rentin les mans de segons quines situacions en les quals els posen els seus personatges.
      El llibre té una portada enigmàtica, fotogràficament esplèndida (copyright Tony Stone). La noia del retrat representa la protagonista, Carrie. I és un dels ganxos de 'Fantasmes del crepuscle' que, amb aquesta imatge, troba el seu punt de plasticitat just entre el passat i el present, que ha quedat clar que és inevitable en el text. Mireu la foto, doncs. Llegiu la contracoberta. Passeu al gruix de la novel·la. La correcta mà literària de l'autora us acompanyarà en els entrebancs.

[Suplement Cultura diari AVUI, 29 novembre 2001]