El camp, la ciutat i els animals domèstics

La nit de les dues-centes mil llunes. Dolors Garcia Cornellà. Il·lustracions de Miquel Zueras. Col·lecció Grumets. La Galera. Barcelona, 2001. A partir 10 anys.

      Dolors Garcia Cornellà (Girona, 1956) va guanyar amb aquesta novel·la el premi Josep M. Folch i Torres de l'última edició. I no és l'única obra de la seva recent producció perquè l'autora ha escollit la literatura adreçada als més petits com l'autovia de la seva expressió, tot i haver-se donat a conèixer amb un premi d'abast general com el Just M. Casero. Llicenciada en Psicologia, exerceix de directora del Centre Cívic Sant Narcís, però la seva activitat literària ha estat constant en els últims quinze anys.
      'La nit de les dues-centes mil llunes', un dels seus lliuraments més recents, comença amb un capítol molt treballat —pel que fa a la ambigüitat—, on l'autora presenta amb un bon repertori de recursos un personatge incògnita, ben retratat, que el lector troba caminant, assedegat i perdut, per una carretera comarcal.
      El, o la, protagonista d'aquest capítol, a ulls del lector, podria ser un personatge de carrer —¿un pòtol, potser?— a qui han atacat uns motoristes. Però aviat se sabrà que és una gossa a qui els amos han abandonat en temps de vacances, en una carretera perduda, ben lluny del domicili familiar. La gossa, identificada amb una cadena al coll amb una lluna —referència al títol de la novel·la— té també gravats l'adreça i el telèfon dels propietaris. La relació, doncs, de l'animal desvalgut, perdut, abandonat, amb una intenció de l'autora de fer dubtar el lector per uns moments sobre si es tracta d'un ésser humà contemporani, és clara.
      Una altra de les intencions de l'autora inclosa en la novel·la és l'explicació que vol fer del fenomen de la reconversió de la masia i dels seus propietaris, en hostalers. Els contrastos entre Val, un nen de pagès, i  els nens forasters que viuen a la ciutat, amb tots els tòpics que arrosseguen els urbanites quan es traslladen al camp, marca les diferències que es fan més evidents quan Val els sorprèn, dient-los que parla amb els animals.
      A partir d'aquí, la novel·la pren un altre caire (¿fantasia, surrealisme, realisme màgic?...) La gossa mor després d'una llarga agonia prop d'una masia reconvertida en hostal per a turistes. El gos de la casa promet a la gossa moribunda que la venjarà. La revolta dels animals, doncs, es congria. I un recurs d'aquest calibre ultrapassa els límits de la literatura convencional. Cal que l'autora hi cregui i que ho faci creure als lectors. Cal que els lectors entrin en el pacte i creguin el que els explica l'autora. Són, en definitiva, les regles del joc de la lectura.
      El gos heroi concentra a la riera de prop de la masia una gran quantitat de gats i gossos abandonats. Els nens amfitrions els preparen menjar que recullen d'amagat. Els animals abandonats envaeixen en manifestació pacífica, a base d'udols, les carreteres principals, protestant per l'abandó d'animals de companyia en època de vacances.
      L'argument d'acostament entre els nens de ciutat i el de pagès, doncs, basat en l'anècdota de l'abandonament de gossos, configura la novel·la 'La nit de les dues-centes mil llunes'. Dolors Garcia Cornellà hi dosifica els efectes, crea tensió, i quan sembla que la idea inicial ja no es pot estiragassar més, hi aporta petits nuclis d'intriga, amb una llengua dúctil, sense daltabaixos, segura, amb un  final poètic, que deixa a qualsevol lector amb la certesa —si més no, momentània—  que, realment, els animals parlen.

[Suplement Cultura diari AVUI, 24 maig 2001]