Observació contemporània i madura

Emma. Sophie Tasma. Traducció de Pau Joan Hernàndez. Col·lecció L'Odissea. Edicions Empúries. Barcelona, 2001. A partir 16 anys.

      Pot semblar que allò que es debat en aquesta novel·la sigui de quina manera passa l'estiu una família de composició singular, al voltant del pare i la seva tercera dona i la seva filla petita, a més del fill gran, fruit de la primera relació i l'Emma, la filla adolescent nascuda de la segona dona i la seva àvia. També habiten a la casa de vacances l'amic de sempre de l'Emma i la minyona que ha conegut totes les mares i els fills respectius. Però, de fet, entre anada a la platja i picnic es fan patents les tibantors i les complexes relacions.
      Ja es veu, doncs, que ens trobem davant d'un relat familiar, que es podria interpretar com a clàssic, però que, en el fons, s'adapta a les circumstàncies contemporànies, tal com la majoria de la societat occidental entén la família.
      En realitat aquesta novel·la és, doncs, la posada en escena d'un conflicte visceral, però, alhora, contingut en les formes, enmig de la voluntat de normalitat d'aquesta família en temps de vacances.
      El relat es desenvolupa en tercera persona instal·lada permanentment en el punt de vista i en el record de l'Emma (recordem: la filla adolescent del segon matrimoni), que s'adona que ja no reconeix com a seu el món infantil que va compartir amb el germà gran i l'amic de sempre. Hi domina el despertar sexual, però també la presa de consciència del món adult que l'envolta, amb la mare que deixa sola cada estiu i que passa estretors en contrast amb l'abundor despreocupada que regna a la casa del seu pare; amb l'àvia jueva que va viure en la pell de la seva mare tortures dels nazis, tema que l'autora esbossa i liquida en un no res, però amb densitat: "T'explico aquesta història perquè l'oblidis. No es pot oblidar una cosa que s'ignora".
      La petita Lola és la joguina de tots, que la protegeixen i hi juguen. És la representant del món feliç, aliè a tot conflicte i la seva presència somniadora actua de contrast amb el sentiment de l'Emma, que en aquestes vacances deixa definitivament aparcat el món infantil.
      L'autora, Sophie Tasma (París, 1957) exerceix també de periodista. La seva producció literària és adreçada principalment als infants i els joves. En aquesta novel·la, sembla que l'autora ha volgut adreçar-se als joves del seu temps fugint de qualsevol estereotip que li puguin marcar les classificacions editorials. I ho justifica amb aquestes paraules: "No s'ha de tenir por de sentir, només cal aprendre a posar-hi distància."
      'Emma' és una novel·la de lectura plàcida, però que comportarà dificultats als més joves acostumats a l'acció i l'aventura. És d'aquelles novel·les que exigeixen repòs i concentració i que és difícil que tingui cabuda més avall d'una certa maduresa lectora en la comprensió de l'argument.
      Malgrat tot, aquesta hauria de ser la funció de col·leccions classificatòries com L'Odissea. I si aconsegueixen superar la barrera d'edats i tòpics, tot això que haurem guanyat. La traducció de Pau Joan Hernàndez fa de bon llegir i manté el nivell equilibrat en tota la narració. L'edició catalana ha canviat radicalment el títol. De 'L'école des loisirs' ha passat a 'Emma', un nom que, per cert, ja té fortuna en el món editorial: només cal recordar Robert Saladrigas i la seva 'Sóc Emma'.

[Suplement Cultura diari AVUI, 25 octubre 2001]