Com foragitar la por infantil

Jorge Zentner. Menjapors. Traducció de Margarida Trias. Il·lustracions de Tàssies. Edicions Destino. Barcelona, 2001. A partir 5 anys.
 
      El Premi Apel·les Mestres té la particularitat que no encotilla els que s'hi presenten. I per això un cop d'ull als seus vint anys d'existència ofereix un resultat variat i alhora enriquidor fins al punt que, per absència d'altres iniciatives en tot aquest llarg període —al marge de la il·lustració editorial convencional—, s'ha convertit en una mena d'àlbum històric de la il·lustració de final de segle passat.
      Cada edició del Premi Apel·les Mestres aporta una sorpresa. Convocat clarament sota la denominació de literatura il·lustrada, buscar-hi el paper del narrador és cada vegada més difícil. I per això no toca altre remei d'admetre que l'il·lustrador té en aquesta sèrie d'àlbums l'oportunitat de demostrar que les seves làmines també són narrativa, tot i que utilitzi el suport de la imatge.
      Això és el que han fet molts il·lustradors —premis Apel·les Mestres o no—, i això és el que fa Josep Antoni Tàssies —Tàssies per als del gremi—, amb aquest conte, 'Menjapors', el text del qual és de Jorge Zentner.
      Es pot pensar que la por és un tema esgotat. De fet, no faríem res més sinó admetre que qualsevol tema literari és un tema esgotat. El que canvia és la forma com es tracta. I amb la literatura il·lustrada es produeix un fenomen similar. Tàssies —i el narrador Jorge Zentner— troben aquella guspira que fa falta perquè un fenomen universal recobri una alenada de renovació.
      Si la por és un fenomen relacionat amb la fosca i la nit, no és estrany que 'Menjapors' comenci així. I Tàssies ho reflecteix en unes làmines de fons negre que presenten a la part inferior, el cap del petit protagonista —el poruc de torn— que surt per sota els llençols. Tàssies exagera tant la força de la nit que la segona làmina es presenta encara més reduïda que la primera en una expressió del petit i els tres pèls de punta.
      La part central del conte serveix —un cop obert el llum i per tant feta la claror amb làmines de fons blanc— per descobrir qui és el personatge invisible, en Menjapors, capaç d'empasar-se totes les pors del món si qui el té al seu poder sap com moure'l. Una mena de geni de la llàntia meravellosa que no exigeix res al seu amo i que simplement engoleix per art i màgia del convenciment de qui té por per donar i per vendre.
      Si el text de Jorge Zentner és d'una brevetat que només es pot adaptar a la netedat de les làmines de Tàssies, el que vol explicar és tan intel·ligible que qualsevol primer lector en traurà profit i, encara més, aquell lector adult que es veu obligat a explicar els perquès de la vida a l'hora de la son i no sempre sap com sortir-se'n.
      Tàssies envigoreix les il·lustracions de 'Menjapors' amb la petitesa del protagonista poruc davant de la grandiositat del presumpte Menjapors. Un individu invisible capaç d'engolir-se la por d'anar al dentista, la por a les injeccions, la por del primer dia d'escola, la por de les grans onades de la platja, la por dels menuts que no poden dormir... ha de ser un gegantàs per força.
       'Menjapors' intercanvia la por per l'amor. Endevina l'amor com una escalfor cos endins. Dóna seguretat als que saben temptar la por i pacten amb el seu comensal. Convenç de com la por no és invencible. Garanteix la fermesa ni que sigui en la foscor. Fins al punt que el llum encès acaba amoinant els que fins abans de conèixer Menjapors tremolaven sempre com la fulla d'un arbre.

[Suplement Cultura diari AVUI, 12 abril 2001]