Un autor mític i dos traductors de prestigi

Jules Verne. La volta al món en vuitanta dies. Traducció de Jesús Moncada. Col·lecció L'Esparver. Edicions de La Magrana. Barcelona, 2000. A partir 12 anys.

Jules Verne. Viatge al centre de la Terra. Traducció de Lluís Maria Todó. Col·lecció Columna Jove. Columna Edicions. Barcelona, 2000. A partir 12 anys.

       La vigència de les obres considerades clàssiques s'ha mantingut des de sempre per la qualitat de les traduccions. Ara que s'acosta l'estiu, és a dir, teòricament una època de vacances i de lectura, a pesar que els camps de treball continuïn prenent temps als més joves, pot ser oportú recollir dues obres traduïdes aquest últim any per dos traductors de reconegut prestigi: Jesús Moncada (La Magrana) i Lluís Maria Todó (Columna).
       Són dues obres de Jules Verne que, fins fa ben poc, es trobaven en els catàlegs més usuals de la literatura per a joves. Entrats, però, en l'era de la contemporaneïtat literària, moltes d'aquestes lectures han passat absolutament a segon terme, si no oblidades. És una mica comprensible: encarar-se a 'La volta al món en vuitanta dies' o bé a 'Viatge al centre de la Terra' requereix temps, ànims, ganes de llegir i passió per allò que amaga la lectura. Estem acostumats i, en les publicacions per a joves encara més, que les propostes que se'ls fan no sobrepassen les cent pàgines amb lletra grossa i, ben sovint, amb un contingut esprimatxat.
       Però, potser no s'ha esgotat del tot encara la capacitat d'encomanar les ganes de descobrir l'aventura, allò que ja no es coneix perquè ve d'un altre temps, allò que, en definitiva, només poden donar ja algunes obres filtrades per l'alambí de la riquesa i els autors que van avançar-se al seu temps. Jules Verne és ja un nom que, pronunciat avui en una aula d'adolescents, per exemple, no fa moure una cella. És a dir: nom de l'autor i títols de novel·les emblemàtiques han anat perdent espai sense ser restituïdes per altres propostes similars o millors. Per això, que dos traductors, i a més escriptors de primera, s'hagin encarat a presentar-ne noves traduccions, és un símptoma de l'interès d'aquesta recuperació. El primer pas perquè obres com aquestes dues de Jules Verne recuperin el seu espai.
       Jules Verne (1828-1905), havia començat escrivint teatre, però la novel·la d'aventures li va donar l'èxit més important. Un autor amb un centenar llarg d'obres, si traspassés el túnel del temps i saltés als nostres dies, seria titllat de prolífic i, per tant, de mediocre. Vet aquí, doncs, la mediocritat verniana: 'El castell dels Carpats', 'Vint mil llegües de viatge submarí', 'Dos anys de vacances', 'Cinc setmanes en globus', 'Miquel Strogoff', 'Escola de Robinsons' o 'Els fills del capità Grant', aquesta, per cert, també en traducció de Jesús Moncada, i totes, a la col·lecció L'Esparver de La Magrana, una col·lecció a la qual cal agrair que en els últims anys hagi fornit la literatura catalana d'aquests i alguns altres clàssics.
       El primer capítol de 'La volta al món en vuitanta dies' es va publicar en el diari francès Le Temps, el 6 de novembre de 1872. Des d'aleshores, les aventures de Phileas Fogg i Passepartout han donat realment "la volta al món". 'Viatge al centre de la Terra' es va publicar el 1864. L'excèntric professor Lidenbrock i el seu nebot Axel continuen pouant en el centre de la literatura universal.

[Suplement Cultura diari AVUI, 21 juny 2001]