Textos recuperats

Glòria Gómez de la Tia.  El millor detectiu del món. Il·lustracions de Francesc Rovira. Col·lecció Alta Mar Misteri. Editorial Bruño. Barcelona, 2000. A partir de 8 anys.

Josep Lluch. La Laura té por. Il·lustracions de Roser Capdevila. Col·lecció Sirenetes. Editorial La Galera, 2001. A partir de 4 anys.

      El millor detectiu del món és un llibre que he recuperat de la prestatgeria, després d'un any de la seva publicació, entre l'allau de novetats pendents. L'autora és una activa bibliotecària que havia publicat poemes, narracions, crítiques literàries i articles periodístics a la revista SIPAJ, dedicada a la promoció d'activitats juvenils.
      Llibre amb antiheroi o, més ben dit, amb heroi per casualitat: el detectiu Alfred Sensefred. El robatori per al qual han estat contractats els seus serveis d'investigació es produeix a l'alcaldia de la ciutat de Gastamolt. Els funcionaris, amb l'alcalde al capdavant, després de la corresponent recerca internàutica, troben aquest detectiu que exigeix unes determinades condicions laborals. Alfred Sensefred, com a bon pingüí, ha d'estar tothora a una temperatura molt baixa, per això li condicionen l'hotel i el taxi. I, precisament  en les situacions insòlites de l'adequació dels espais i els mètodes suposadament detectivescos que crea el personatge, hi ha la troballa i el toc humorístic d'aquest relat.
      Sensefred és un pingüí-detectiu que no ha sortit mai del seu hàbitat. Es mostra sorprès de tot el que veu i sobretot s'estranya del seu èxit clamorós que ha traspassat fronteres. Quan pren la paraula per adreçar-se als lectors, es presenta ple de dubtes, confessa que tot ho descobreix per casualitat. La seva modèstia fa que es posi de seguida el lector a la butxaca. També aquest cas del gran robatori de Gastamolt es resol amb la mateixa falta de tècnica: cau dins d'una claveguera que no ha vist i una rata que hi habita l'ajuda.
      Les il·lustracions que ha fet Francesc Rovira per aquest llibre són generoses. Amb veu pròpia, l'il·lustrador ha interpretat una galeria de personatges realistes, expressius i ben definits, emmarcats en situacions on ha treballat molt especialment unes composicions molt versemblants. L'edició es completa amb un Taller de Lectura d'una vintena de pàgines, presentat com un joc que incita a preguntar, indagar i reflexionar sobre l'autora i la novel·la, seguint les estratègies que utilitzen els detectius.
       D'altra banda, La Laura té por, de Josep Lluch, és un títol recuperat de fa deu anys que ara inicia la nova col·lecció Sirenetes i que presenta els textos alhora en lletra manuscrita i en majúscules, amb la intenció que els primeríssims lectors es defensin pel seu compte picant d'aquí i d'allà segons la competència que hagin adquirit en lectura escrita.
      També es poden ajudar de la lectura de les imatges que, en els quatre volums que han sortit fins ara de la col·lecció, és molt eloqüent i ben segmentades narrativament. Tot apunta, doncs, a proporcionar un material de lectura ja independent del tutelatge dels adults. El conte de Josep Lluch és dels que podríem dir d'autoajuda perquè els infants veuen representada la por de la protagonista, una por injustificada com la majoria de pors literàries.
      En unes làmines delicioses, Roser Capdevila es mostra altre cop creadora d'atmosferes. Posa ombres i imatges de monstres a l'esglai de la petita Laura que, abans d'aclucar els ulls, s'imagina tota mena de companyia tenebrosa.

[Suplement Cultura diari AVUI, 8 novembre 2001]