Circulant per la carretera de Jack Kerouac

Rafael Vallbona. La balada de J.K. Col·lecció L'Odissea. Editorial Empúries. Barcelona, 2001. A partir 14 anys.

Rafael Vallbona. Hip-hop. Columna Jove. Columna Edicions. Barcelona, 2001. A partir 14 anys.

      Davant de dues novel·les com les més recents de Rafael Vallbona (Barcelona, 1960)  és inevitable la referència a Jack Kerouac. Una referència que l'autor no fa explícita de manera evident, tret del moment en què introdueix el dietari sota el subtítol de 'El diari de J.K.' i esmenta la novel·la 'A la carretera'. Però l'esperit, la base, l'homenatge a Jack Kerouac, es troben en el substrat dels dos arguments. A 'La balada de J.K.', d'una manera clara perquè el protagonista emprèn un viatge cap al sud de la península ibèrica, fins a Portugal, a la recerca del pare; i a la novel·la 'Hip-hop', amb la història d'un jove amant del rap, perquè els inicis de Jack Kerouac no s'escapen de la seva relació amb l'estètica hipster, lligada poc o molt als beatniks, com a jove rebel contraconformista oposat a l'square.
      Tot això, no ho perdem de vista, als joves lectors els sona com la guerra de Cuba. Ara que —si els més hips no hi posen remei amb una decidida  rebel·lia—, estem a les portes d'una pretesa llei de qualitat per a l'ensenyament, novel·les com aquestes són esgraons cap a lectures clàssiques com 'Els pòtols místics' o 'A la carretera'.
      És a dir, la pregunta fatal de la prevista llei de qualitat: "¿Què vols ser quan siguis gran [14 anys]" subtilment canviada per: "¿Què vols llegir quan siguis gran?", serà més fàcil de respondre optant per un Kerouac si s'han llegit abans aquestes dues Vallbones. Si l'edició juvenil —que no s'ha de confondre amb la literatura anomenada juvenil— té alguna funció és aquesta: fer de pont (d'itinerari de lectura) en una fase de maduresa lectora que difícilment entra en les peces literàries que els hem deixat com a clàssiques si no hi troben una relació amb peces literàries contemporànies.
      Ara bé, no ens confonguem. Els beatniks, diuen, eren joves desafiadorament anticonvencionals, vestien de manera estrafolària i tenien opinions ultramodernes. Ara, com veieu, aquesta definició fa somriure. Amb això vull dir que Rafael Vallbona no cau en la temptació de dibuixar personatges joves d'avui com a beatniks de fa mig segle. Perquè els joves d'avui no són ni desafiadorament anticonvencionals ni vesteixen en general estrafolàriament ni tenen opinions ultramodernes. Ara sí que, com canten aquells, els temps estan canviant, i de debò.
      'La balada de J.K.' (Empúries) va obtenir el premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil. El tema de la recerca del pare és conduït amb destresa per Rafael Vallbona amb un fil argumental que crea l'alè de la intriga i que es manté en la maroma del viatge iniciàtic que no sempre serveix per descobrir la veritat sinó per refermar allò que ja se sap.
      'Hip-hop' (Columna) reflecteix la vida d'un grup de joves que encara avui en dia són objecte de badocs en places i rambles de ciutats envaïdes per urbanites que alimenten una societat benestant que contempla la marginalitat com un espectacle. És també una novel·la iniciàtica que recorre els viaranys de la passió de la música jove, que sovint amaga de fons, una vocació literària.
      Les dues, com deia, tenen, al costat d'una trama àgil, un tractament ambiental complet i radial que s'eixampla progressivament conduint el lector no només pel fil de les històries sinó per constants descobertes:  paisatge, sentiments, reaccions i frustracions. Les dues sembla que s'identifiquin amb el final de Kerouac a 'Els pòtols místics': "Em vaig  tombar una altra vegada i vaig prosseguir la meva davallada pel sender, de nou cap a aquest món." Fins i tot en Kerouac ja ho veia clar.

[Suplement Cultura diari AVUI, 21 març 2002]