Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

22 de desembre del 2014

Tribut als bons il·lustradors

Thierry Robberecht i Philippe Goossens (text i il·lustracions). El meu pare va ser rei. Edicions Baula. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

Antonio Rubio. Els oficis d'en Joan. Il·lustracions de Rebeca Luciani. Traducció de Miguel Barrios. Col·lecció 'Llibres per a somniar'. Editorial Kalandraka. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.

Jonathan Emmett. El talp i la lluna rebonica. Il·lustracions de Vanessa Cabban. Traducció i adaptació d'Antoni Cossimo. Edicions Beascoa - Random House. Barcelona, 2002. A partir 5 anys.

David Melling. La caça del petó. Adaptació d'Antonio Cossimo. Edicions Beascoa - Random House. Barcelona, 2002. A partir 6 anys.


      Tots aquests àlbums tenen unes característiques comunes: vocació de bona edició, tria de bones il·lustracions, i una breu història consistent. A més, compleixen la funció de donar entrada a la il·lustració que es fa a fora, tot i que no es pot deixar de posar al crit al cel per recordar que el planter de bons il·lustradors catalans viu cada vegada més al marge del panorama editorial, a pesar que el seu paper a fora continua ser rellevant, com és el cas recent de Lluïsot, guardonat per un llibre seu, publicat per Media Vaca (editorial valenciana de gustos exquisits), a l'última Fira de Bolonya.
      'El meu pare va ser rei' és un passeig visual per unes làmines que guarden les proporcions entre allò que considerem més elevat socialment, per tant, més engrandit per les il·lustracions, i el que queda per sota. A banda de la reflexió sobre la relació entre pares i fills, les il·lustracions mantenen uns tons de colors forts, extrets del vestit de rei. Només les làmines d'entrada i de sortida opten pels tons blavosos, de quan el pare encara jugava a fet i amagar amb el seu fill, i quan hi torna, tip d'exercir el paper de monarca. Àlbum per mirar. Després, per llegir ràpidament. I per tornar a mirar tantes vegades com convingui. Publicat per una editorial dels Països Baixos ('Toen papa koning was'), es va distribuïr primer a Bèlgica.
      Amb 'Els oficis d'en Joan', Kalandraka Edicions incorpora un àlbum d'autoria gallega ('Os oficios de Xan'). El seu guió delata més una orientació a partir del mateix il·lustrador que no pas de la brevetat del text de la història. Làmines a doble pàgina, de tons forts, marcades per l'excentricitat tant del personatge protagonista com dels elements que van entrant en els seus somnis: galetes gegantines, els tres porquets de la imaginació del conte, la capsa que amaga un grill, les molles de pa transformades en dofins, els deserts de dinosaures, el joc (jo en diria de l'Oca més que del dòmino com diu el text), la banyera o la cuina.
      L'àlbum 'El talp i la lluna rebonica' ('Bringing down the moon', en la versió original) és una al·legoria d'allò tan sabut que és "voler la lluna en un cove". El personatge és un talp que vol aconseguir la bola blanca com sigui i que fa mans i mànigues buscant l'ajuda d'altres habitants del bosc com el conill, l'eriçó i l'esquirol. La il·lustradora ha triat un to obligadament blavós per crear el clima de nit de lluna plena, el mateix color del talp, que dóna un aire càlid a totes les làmines.
      'La caça del petó' ('The Kiss that Missed') és un àlbum escrit i il·lustrat per l'anglès David Melling. Hem començat amb un pare que va ser rei una temporada i acabem amb un rei que no està pel seu fill i li envia un petó de bona nit, a distància, que s'escapa.    Gràcies a això es poden viure una sèrie d'aventures pel bosc quan un dels cavallers de la cort empaita el petó fugitiu. Les làmines, de tall més clàssic que tots els àlbums anteriors, algunes emmarcades, se centren més en les peripècies del cavaller i el seu cavall, fins que apareix un drac que l'il·lustrador engrandeix a discreció. Cavaller, drac i conte. Un còctel perfecte, malgrat que no hi hagi princesa.


[Suplement Cultura diari AVUI, 16 maig 2002

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.