L'adult intèrpret de contes

Babette Cole. Amormeu. Traducció de Margarida Trias. Il·lustracions de l'autora. Edicions Destino. Barcelona, 2001. A partir 6 anys.

Teresa Duran. Secrets de la selva fosca. Il·lustracions de Gabriela Rubio. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2001. A partir 6 anys.

      El títol original és 'Truelove'. Les portadelles són de color de rosa, que l'amor s'hi posa. I l'edició catalana explota al màxim el recurs que la il·lustradora Babette Cole proposa als primers lectors en aquest àlbum: alertar sobre els perills de l'amor amb una ironia que no sempre pot ser entesa pels destinataris del llibre. Per això el fa summament interessant per als adults.
      Amormeu és com s'anomena el personatge de qui se serveix l'autora per desencadenar tots els trencacolls al voltant de l'amor. Un mamífer, que cada lector pot identificar a la seva manera, conviu amb una parella que tenen el primer fill. Per tant, la gelosia és el primer graó de la història. Després vindrà la necessitat de compartir de qui se sent marginat, les virtuts del mal d'amor, la força d'estimar, l'aixopluc de la tempesta, el tornar a començar, l'amistat, les bestieses de l'enamorat, la fatalitat de l'amor, l'enyorament, les ganes de perdonar... Un manual ple de subtileses, amb un dels ingredients bàsics de la literatura, que només una veu experta podrà traspassar als anomenats primers lectors si se'n vol treure tot el profit.
       Les il·lustracions de Babette Cole envigoreixen la brevetat del text amb primers plans dels personatges de la història, amb expressivitats de diferents estats d'ànim, simplement amb un remolí d'ulls, o la difuminació d'una taca de la pell del mamífer utilitzat com a esquer. Alguna de les làmines opta per un punt de vista des del personatge més petit amb el cos fraccionat de l'adult en primer pla, només unes cames, que engrandeixen la profunditat de l'escena.
       Els personatges de Babette Cole es mouen en escenaris quotidians que l'autora reprodueix amb el seu peculiar estil, gairebé de sèrie, i que tant acoloreix amb aiguades com amb detalls entremaliats: ratlles trencades, llapissades per marcar les cames o cabells que han visitat poc la perruqueria. Un estil enjogassat que fa de fil conductor del passeig visual.
       I l'últim conte per als primers lectors de Teresa Duran no és en suport àlbum, perquè la col·lecció no ho contempla, però ho podria ser. L'autora marca la frontera del dubte entre allò que és i el que no és. Entre la veritat i la mentida. I s'empara de la selva urbana per descobrir un món diferent en les entranyes de la ciutat. Una mena de "Chocolat" en versió infantil adaptada al pare del protagonista o de "Robinson del metro' adaptada a la mare.
       I és que la vida tothom la veu del color com se la mira. I aquest és el principi del conte de Teresa Duran que fa servir els ulls de la fantasia de l'infant per imaginar allò que no és i per acabar desitjant ser en la selva imaginada, dins el bosc encantat de la Gran Ciutat, el joglar que deslliurarà la princesa, el follet que coneixerà tots els secrets de la natura o l'astròleg saberut que farà que el sol brilli, per fi, i s'entafori cada dia per tots els racons.
       Un altre petit llibre per a lectors petits que aconseguirà també el seu màxim profit en mans d'adults que expliquin allò que l'autora vol dir entre línies, i que ressegueixin les il·lustracions de Gabriela Rubio que divideix el conte en dos blocs, el de tons plens de llum, el de dalt de la selva urbana, i els de fons fosc, el de les entranyes urbanes.

[Suplement Cultura diari AVUI, 3 maig 2001]