El pòsit de la literatura oral

Flavia Company. El llibre màgic. Il·lustracions d'Elisabeth Sabala. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2001. A partir 7 anys.

      Aquest és el primer relat destinat a lectors infantils que escriu Flavia Company (Buenos Aires, 1963), establerta a Catalunya des del 1973, quan en tenia deu, i autora de les novel·les 'Ni tu, ni jo, ni ningú', 'Llum de gel', 'Melalcor', del recull de contes 'Viatges subterranis', o del recull de proses poètiques 'Retrat de la Ràpita', indret que freqüenta, a Sant Carles, a més de viure a Barcelona.
      Fet el currículum literari és hora de dir que l'entrada de Flavia Company en  la narrativa per a infants és d'aquells passos que caldria afegir a les tres prioritats típiques: un arbre, un fill, un llibre... i un conte per a infants. Perquè el camí fet a la inversa, és a dir, de l'escriptura per a tots els públics a l'escriptura per a primers lectors, exigeix un exercici de contenció, de reflexió i de comprensió. Perquè l'experiència resulta sempre beneficiosa per a l'autor que fa aquest camí i beneficiosa també per al conjunt de la literatura. Sobretot si els autors que fan aquest pas, el fan sense complexos, amb convenciment i respectuosos amb els lectors als quals no arribarien amb els seus llibres anteriors, per qüestions òbvies.
      Flavia Company diu que hi ha entrat empesa per l'exigència de la parentel·la que l'envolta i que li demanava que els expliqués un conte. Però hi ha algun altre secret: diu també que té un pòsit de literatura oral, de la veu de l'àvia, d'un imaginari que se li fa present. Esmento això perquè són, i cada vegada seran menys, els autors de nova generació que puguin dir que porten el pòsit oral dels pares o dels avis. A tot estirar, s'hauran de conformar amb el de les mestres de la guarderia i de parvulari i el de les veus estrafetes de les sèries de dibuixos animats de la televisió. De llars de foc només n'hi ha per fer bonic, i la calefacció acostuma a ser d'Endesa o de Gas Natural. Allò dels contes a la vora del foc, doncs, és tan vell com la pesseta.
      El conte de Flavia Company, 'El llibre màgic', es presenta com a realista, però té les dosis de misteri suficients per situar-lo a la frontera d'aquests dos gèneres. El més enllà, ni que sigui darrera d'una porta tancada que cal obrir per força perquè els propietaris del casalot pensen que ha arribat l'hora, ni que no amagui res, sempre reserva algun misteri nou per a ulls que s'obren al món. Darrera la porta, o les dues portes del conte hi ha una aposta per la lectura. Però, com passa sovint, la conclusió no és el més important del conte sinó com s'hi ha arribat. I en el cas d''El llibre màgic', unes vacances a cals avis provoquen un tombant en les vides dels quatre petits protagonistes.
       Per uns moments, el conte m'ha portat a la memòria 'C. El petit llibre que encara no tenia nom', de José Antonio Millán, traduït per Quim Monzó i il·lustrat per Perico Pastor (Cercle de Lectors), sobretot pel viatge que es fa també a una biblioteca dels avis, però en aquell cas parlem dels avis-llibres, una llicència literària, tot i que la "moralitat" a favor de la lectura també hi és.
      En el llibre de Flavia ¨Company, val la pena donar una bona ullada a les il·lustracions interiors, en color. Elisabeth Sabala ha fet un dibuix del retrat humà amb un traç que marca la "grandària" entre els avis (el passat) i els néts (el futur). Làmines de llibre estàndard que es mereixerien dimensions d'àlbum il·lustrat i que no tenen res a veure amb la coberta, més abstracta. Per això cal fullejar-les, al marge de la lectura.

[Suplement Cultura diari AVUI, 17 gener 2002]