L'últim Apel·les

Anna Vila. A mi no em veu ningú. Il·lustracions de Maria Teresa Cáceres. Edicions Destino. A partir 6 anys.

Anna Vila. Un pacte és un pacte. Il·lust. de Susanna Campillo. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2002. A partir 7 anys.

      Coincideixen en el calendari editorial dues novetats de l'escriptora Anna Vila (Igualada, 1949). D'una banda, l'àlbum il·lustrat que va obtenir el Premi Apel·les Mestres, conjuntament amb Maria Teresa Càceres, i per l'altra un recull de contes breus en el qual torna a posar en solfa les interioritats dels animals, personatges que ja utilitzava en un llibre anterior, 'Més o menys ben avinguts' (Cruïlla).
      'A mi no em veu ningú' és un dels àlbums de la série dels premis Apel·les Mestres que, per les seves làmines, pràcticament es menja amb els ulls. Però això no vol dir que el text sigui secundari, com a vegades passa. En aquest cas, la breu història utilitza un personatge infantil, acomplexat inicialment per la seva poca alçada, i en va resseguint un procés progressiu que persegueix l'objectiu de fer útils els dos pams de menys amb enginy i capacitat d'ajuda, fins a deslliurar-se del complex.
      Aquest és un premi Apel·les Mestres, doncs, que es pot llegir independentment de les il·lustracions perquè el text té les frases justes que necessita la història que planteja. A l'hora de deixar-se emportar per la passejada visual, l'àlbum destaca pel seu interès a agegantar les figures, a mostrar-les en primer pla i, sobretot, en un minuciós treball acolorit que converteix cada làmina en una mena de pintura individual.
      Els tons càlids i el traç pastós aporten a les publicacions il·lustrades recents un treball que, no ho perdem de vista, només té sentit en una edició de dimensions i qualitat com la que permet el suport àlbum. És per això que sovint no apreciem en publicacions de butxaca algunes de les il·lustracions que acompanyen un conte o una novel·la.
      D'altra banda, Anna Vila ha fet amb 'Un pacte és un pacte', per als primers lectors, un recull de petits contes que tenen com a protagonistes la formiga, la marieta, el cuc de terra, l'escarabat, l'aranya i la puça.  Novament, les històries no es limiten a retratar una aventura més o menys simpàtica, sinó a explotar les possibilitats imaginatives que proporcionen cadascun d'aquests personatges, amb un tret comú: la utilitat amable i solidària que cadascun pot oferir i l'aposta pel pacte com fórmula possible.
      Així, la formiga arriba a un acord per organitzar la vida de la seva mestressa a canvi de queviures suficients (per cert, l'ús de la paraula "flit", originària de fa mig segle, substituïda ara per simplement "insecticida", "fogo" o "matamosques", entre altres denominacions, és una recuperació que no hauria de passar per alt el Termcat). La marieta fa un servei comunitari (com si fos un semental propietat de l'administració) a canvi de tenir prou pugó d'aliment. El cuc de terra s'ofereix de guàrdia de servei en unes vacances i d'esquer per als peixos d'estiu. L'escarabat sembla un tècnic d'un departament d'innovació empresarial. L'aranya  recupera el seu paper d'espantamosques. I la puça fa d'alcavota d'una parella de gats.
      Tot i el caràcter literari dels petits contes, algú s'ha adonat que si el llibre afegia un apèndix amb una breu explicació enciclopèdica adaptada als primers lectors de les característiques de cadascun dels animalons, l'objectiu quedava rodó. Les il·lustracions de Susanna Campillo, per les característiques de la col·lecció, són en color, cosa que fa que la sèrie Blava del Vaixell de Vapor ocupi el paper d'"àlbum de butxaca". Com que els contes tenen una família protagonista, la il·lustradora s'ha recreat amb les figures dels personatges, i els animals, protagonistes del text, tenen en les il·lustracions la proporció corresponent al costat dels humans. La làmina més poètica, la que tanca el llibre (pàg. 67): la parella de gats a la teulada, retallats en un ambient blavós, propi de les vinyetes de nit. Només hi falta la música de fons. 
[Suplement Cultura diari AVUI, 13 juny 2002]