Ètica assequible

Ernst Tugendhat, Celso López i Ana María Vicuña. El llibre del Manel i la Camil·la. Diàlegs sobre ètica. Traducció d'Anna Jolis Olivé. Barcelona: Gedisa Editorial, 2001. A partir de 12 anys.

Ernst Tugendhat (Brno, Txèquia, 1926), és considerat el filòsof més exigent i autocrític de la seva generació, sempre disposat a revisar les conclusions pròpies. De menut amb la família es va exiliar a Veneçuela després de l'ocupació nazi a Txecoslovàquia. Va estudiar a la Universitat d'Stanford, als EUA, i es va establir a Alemanya, on només amb trenta-sis anys va ocupar una càtedra de filosofia a la universitat de Heidelberg, a la qual va renunciar per estudiar filosofia social i ciències polítiques. Cap a la dècada dels vuitanta es va traslladar a Berlín i va reprendre la tasca acadèmica a la Universitat Lliure fins a jubilar-se el 1992.
A 'El llibre del Manel i la Camil·la', en col·laboració amb els pedagogs xilens Celso López i Ana María Vicuña, uns joves demanen parer a persones adultes del seu entorn quotidià (els pares, un professor de matemàtiques o un bibliotecari preocupat per definir la virtut) i els seus comentaris els indueixen a reflexionar sobre els grans temes de l'ètica, sense mencionar conceptes erudits. Tots plegats hi argumenten sobre la justícia, l'honestedat, el sentit de la vida, el respecte, la solidaritat i la llibertat.
El valor d'aquest llibre resideix en les preguntes que planteja, no pas en les respostes que aporta des d'una ètica estrictament laica de validesa universal. S'hi explica la regla d'or que ja es troba a la Bíblia o en el confucianisme: comporteu-vos amb els altres, de la mateixa manera com us agradaria que els altres actuessin envers vosaltres mateixos.
Els protagonistes, la Camil·la, el Manel, són dos joves ideals que prefereixen la conversa i l'aprenentage més que passar-se hores davant de la televisió. Tenen com a interlocutors joves tota la colla d'amics i amigues que intervenen amb observacions i aportacions en les quals aprofundeixen després pel seu compte. Quan els altres queden satisfets amb la resposta, el Manel i la Camil·la continuen interrogant per exemple sobre la confrontació humana: "Les persones han d'aprendre a expressar la seva agressivitat, sense que això vulgui dir faltar el respecte a ningú. El que és important és entendre que la relació entre la moral i l'agressió és una relació de subordinació i no una oposició excloent".
Tugendhat convida els adolescents a pensar autonòmament, però no pas a pensar el que vulguin, sinó que allò que pensin es pugui justificar per si mateix. Per això no ofereix receptes, sinó que obre reflexions sobre els aspectes centrals de la moral. Parla de la moral com una construcció humana, sense dependència de la religió. En aquest sentit, l'aportació de les religions seria ajudar a entendre millor la regla d'or. Admet, però, que el diàleg obert que ell proposa impossibilitaria de participar-hi als infants musulmans que han crescut en una forta tradició religiosa.
La primera versió d'aquest llibre es va publicar a Santiago de Xile el 1988. L'any 2000 se'n va fer una versió alemanya, en la qual es van introduir unes quantes correccions. La traducció al català inclou les modificacions de la traducció alemanya.

[Suplement Cultura diari AVUI, 15 novembre 2001]