Aventura, humor, intriga... centreeuropea

Jürgen Banscherus. La màscara africana. Traducció de Montserrat Mestre. Il·lustracions de Toni Batllori. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2000. A partir 7 anys.

Edith Schreiber-Wixke. La colla de la Lluna Plena. Traducció de Marisa Presas. Il·lustracions de Carola Holland. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2000. A partir 7 anys.

       Intriga, humor, aventura...  Sembla que són gèneres que gaudeixen de bona salut entre els lectors més petits. I d'intrigar, de fer somriure i d'incitar a l'aventura, els autors centreuropeus, amb fama de seriosos, són uns dels que en saben més, sobretot per la seva llarga tradició i per haver consolidat l'edició per a lectors joves des de fa molts anys, cosa que no tan sols enforteix un àmbit literari determinat sinó que estableix unes referències que es renoven constantment.
       Aquests dues novel·les breus són una mostra d'aquesta literatura centreuropea d'ara mateix. Jürgen Banscherus és alemany i Edith Schreiber-Wicke és austríac. Dos relats que tenen en comú uns personatges de sèrie, familiaritzats amb els lectors, que utilitzen elements quotidians per transformar-los en l'eix de les seves aventures i els seus heroismes.
       Jürgen Banscherus fa temps que corre pel món amb un detectiu que no s'aixeca quatre pams de terra, però que és capaç de resoldre els casos més insòlits per la seva agudesa. Si bé la literatura per a infants n'és plena, de detectius com Pau Perdiguer, la capacitat creativa dels seus autors és inesgotable i, d'una història de gelats, no costa gaire passar a una vella revenja entre contrincants per una fórmula pispada, amb aires de màfia italiana.
      En aquest cas, una màscara africana és una simple excusa per moure els fils de la trama. La superstició és una excusa de mal pagador, però recórrer a una màscara africana per despistar l'enemic té regust d'història antiga i, per ara i tant, encara eficaç.
Edith Schreiber-Wicke i 'La colla de la Lluna Plena', en canvi, es presenten al lector amb una història d'agents secrets espacials i, per tant, opten per iniciar el relat amb unes il·lustracions en vinyetes que van abandonant el caràcter de còmic per endinsar el lector en l'estricta novel·la curta.
      També el detectivisme plana per sobre d'aquest altre conte, però un detectivisme menys planer, més futurista, més de ciència-ficció, que porta a pensar que el seu autor i il·lustrador han treballat més per a l'àlbum il·lustrat que no pas per al llibre de relat.
      Això és el que fa que les il·lustracions de 'La colla de la Lluna Plena'  tinguin més consistència que les de 'La màscara africana' perquè mentre les primeres arrosseguen la força de contingut de l'àlbum, les segones es presenten més en camisa d'estiu, pròpia del temps dels gelats, només amb un parell de làmines que s'escapen de la mitjana, les dues que reflecteixen dues de les escenes en què el detectiu Perdiguer fa ús dels seus dots més estratègics.
      Són aquestes dues novel·les d'autors de mitjana edat amb experiències professionals diverses: sociòleg, periodista, lector editorial, professor (Jürgen Bascherus, 1949); art i interpretació, guionista de televisió (Edith Schreiber-Wicke, 1943). ¿Què té la literatura per a infants i joves que atrau una diversitat tan gran d'autors? Aventura, humor, intriga...

[Suplement Cultura diari AVUI, 14 desembre 2000]