Denúncia feminista

Gemma Lienas. El diari lila de Carlota. Col·lecció Narrativa. Edicions Empúries. Barcelona, 2001. A partir 14 anys.

      El dia que acabava de llegir aquest llibre, una notícia d'última hora deia que s'havia detingut a Andújar (Jaén), un home de 27 anys que havia llençat la seva dona pel balcó del segon pis (detall periodístic accessori: la noia anava en roba interior). Un temps després, a Castelló d'Empúries, un home, de matinada, va apunyalar la seva dona, davant dels pares d'ella i el seu fill de set anys...
      'El diari lila de Carlota', de Gemma Lienas, deu néixer impulsat per combatre, des de la seva barrera, l'estadística de l'anomenada violència domèstica. És un llibre que fa un cert temps que circula, que ha tingut el seu èxit, i que és bo de recordar ara sota l'advertència que no és ben bé una novel·la, però sí; que no és tampoc un documental, però sí; que no és ben bé un manual d'ajuda, però sí; que no és un dietari d'una adolescent, però sí; i que no és tampoc tan guia subversiva com diu la contraportada, però potser sí.
      A mi, potser perquè les impressions de la Carlota —un personatge Lienasenc prou conegut de fa anys entre els lectors— no m'han dit gaire cosa precisament perquè no he sabut situar-me com a lector en cap dels gèneres que esmentava abans, m'ha captat més els apartats de dades, documents, estadístiques i informacions sobre la dona al món que aporta 'El diari lila de la Carlota'. I també el vocabulari específic que tanca el llibre on el lector té l'oportunitat d'aclarir conceptes que, Déu me'n guard si algun o alguna militant feminista se'ls aprèn de memòria i t'agafa per un carreró fosc!
      Per exemple: es calcula que hi ha entre 60 i 100 milions de nenes menys del que tocaria al món; a la Xina, el futur de les nenes és esperar que les venguin i les casin; a moltes cultures africanes, l'ablació és un fet consumat i temut per les seves víctimes; els models imposats d'altura, mides i pesos són un calvari per a segons quines adolescents arreu del món occidental; el 70% de les dones pobres del món són dones; el 65% d'analfabets de la Terra són dones; totes les dones juntes fan un 53% del total d'hores de les feines de la Terra; les dones guanyen entre un 20 i un 50% menys que els homes; la situació de la dona a l'Afganistan és prou coneguda i, en aquests moments, més val parlar-ne en reserva tenint en compte que ningú no pot predir què haurà passat quan surti aquest article publicat; una de cada tres dones al món ha estat apallissada o obligada a tenir relacions sexuals per la força; a l'Àsia es calcula que hi ha un milió de criatures, la gran majoria nenes, obligades a exercir la prostitució...
      Vist així, 'El diari lila de la Carlota' s'hauria de dir més aviat 'El diari negre de la Carlota'.  Per a alguns i algunes serà un pou de descobertes. Però no oblidem que vivim a l'era de la impotència davant dels fets més flagrants. La seva lectura pot ajudar i sensibilitzar, però em temo que només ho faci com un pòsit amb fruits a llarg termini.

[Suplement Cultura diari AVUI, 27 setembre 2001]