Gran traducció

Rudyard Kipling. Les aventures de Mowgli. Traducció de Joaquim Mallafré. Il·lustracions d'Inga Moore. Notes i activitats de Paco Anton. Col·lecció Cucanya. Editorial Vicens Vives. Barcelona, 2001. A partir 12 anys.

       L'aparició d'aquesta nova traducció de tres dels relats de Rudyard Kipling del 'Llibre de la jungla' ha fet que desempolsés algunes edicions anteriors. Tinc, doncs, damunt la taula, l'edició feta per Marià Manent (1920 / 1923), objecte de successives reedicions, les últimes al Grup 62; una edició especial d'Editorial Cruïlla, traduïda per Josep Sampere (1996), però cal advertir que a partir d'una versió francesa; i l'actual edició dels tres relats, traduïts per Joaquim Mallafré, presentats com 'Les aventures de Mowgli' i que recull els tres primers contes d'El llibre de la jungla': 'Els germans de Mowgli', 'La cacera de Kaa' i 'El Tigre! El Tigre!'
       Les il·lustracions d'Inga Moore que acompanyen l'edició són un dels primers atractius perquè transporten el lector al món que Rudyard Kipling vol reflectir i ho fan amb unes làmines de tall clàssic, detallistes, gairebé d'apunts de natura i fauna; això sí, amb una marcada asexualitat per Mowgli que un plec de cames o una boirina dissimulen com en les millors postals d'època. L'afegit de notes a peu de pàgina i el complement didàctic són l'apartat que menys m'ha interessat, entre altres coses perquè, com és sabut, si existís alguna dificultat de comprensió, el context explica prou bé molts dels termes que l'autor de les notes ha triat.
       El més important de l'aportació de la versió de Joaquim Mallafré és, per descomptat, la renovació del llenguatge, a partir de la versió original. Només com a exemple comparatiu, vegem què deia Marià Manent, als anys vint, a l'inici d''Els germans de Mowgli': "Eren les set d'una xafogosa tarda, a les muntanyes de Seeonee, quan Compare Llop s'alçà de la seva dormida diürna, es gratà, féu un badall i estirà les potes, l'una darrera  l'altra, per desentumir-les de la mandra que hi sentia al capdavall."
      Josep Sampere, repeteixo, a partir del francès, i setanta anys després, diu: "Eren les set d'un vespre calorós, a les muntanyes de Seeonee, quan Compare Llop es va despertar del son diürn, es va gratar, va fer un badall i va estirar les potes, l'una darrera l'altra, per desempallegar-se de la mandra que hi sentia als extrems."
      Joaquim Mallafré, en canvi, renova el text, i se'l fa a la seva mida. Interpreta el tractament donat al Llop i tinta d'una musicalitat no gens enfarfagosa la llengua d'arribada. Fa el que segurament ha de fer un traductor del seu temps, és clar: "Eren les set d'un capvespre molt càlid als turons de Seoni, quan el pare Llop es va despertar després del seu repòs diürn, es va gratar, va badallar i es va estirar de potes, l'una darrera l'altra, per espolsar-se'n la son que encara hi sentia a les puntes." Perfecte.
      A mi, m'han agafat ganes de cantussejar la 'Cançó de Mowgli' que tanca aquest volum: "Estic sol a les pastures. Vine amb mi, Germà Gris! Vine amb mi, Llop solitari, que la caça ja està a punt." (...) "Hi ha dos Mowglis en mi, però tinc la pell de Xere Kan sota els meus peus" (...) "Aiaiai! Tinc el cor oprimit de les coses que no puc entendre."
      Llàstima que el rock català vagi de baixa. És una breu mostra només. Però és suficient per intentar alertar sobre l'interès de la traducció de Joaquim Mallafré i per impulsar els editors cap a la traducció completa d''El llibre de la jungla', de Rudyard Kipling. La jungla literària d'aquest país ho necessita.

[Suplement Cultura diari AVUI, 26 abril 2001]