Narrativa vigorosa i trencadora

Anna Murià. Les aventures d'una pota de ruc i altres contes. Il·lustracions del guanyadors del Concurs de Dibuix Escolar de Caixa de Terrassa. Selecció i edició dels textos de Salvador Comelles. Col·lecció Premi Lola Anglada. Edició de Caixa de Terrassa. Terrassa, 2001. A partir de 6 anys.

       El Premi Lola Anglada de l'any 2000 va quedar desert. Aquesta circumstància ha fet que la Caixa Terrassa, responsable de l'edició en cartoné i il·lustrada per infants, hagi optat per reunir en un volum sis contes d'Anna Murià (Barcelona, 1904), adreçats als lectors joves, pertanyents a diferents etapes de l'autora. Salvador Comelles ha fet la selecció i l'edició i ha aconseguit un recull que compleix dos objectius: conèixer aquest àmbit literari d'una de les últimes autores supervivents de l'exili, i reivindicar també el seu paper d'autora per a infants, tot i que, com ella mateixa ha manifestat alguna vegada, per haver d'explicar contes a l'època de la vora del foc.
       El primer dels contes, el que dóna títol al recull, 'Les aventures d'una pota de ruc', és el conte inèdit que el curador del volum ha trobat en el Fons de l'Arxiu Històric Comarcal deTerrassa. Aquest és un conte amb aires de faula: que una de les quatre potes se'n vagi a veure món no és habitual i, per tant, l'enveja de les altres tres no triga a fer-se evident. Faula amb moralitat. Quan, en una de les seves anades i vingudes, la pota demana caritat a una pagesa i aquesta li dóna un tros de pa —una relíquia segons l'època—, la resposta no es fa esperar: "Què voleu que en faci jo, d'un tros de pa? Jo no sóc una boca, sóc una pota i estic cansada de caminar i no tinc prou diners per a agafar el tren."
       El segon conte, 'Gerri de la Sal', va aparèixer a la revista Cavall Fort (núm. 163-164), l'any 1968. Aquest representa la vena de la llegenda que hi posa Anna Murià. L'origen  de l'aigua salada és l'objectiu del relat. I és també el conte que presagia més els relats de 'Viatges i Flors', de Mercè Rodoreda, tot i que aquestes breus peces rodoredianes no apareixerien fins al 1980.
       El tercer conte del recull, 'Els peuets de les ungles llargues', es va publicar el 1974 a Tretzevents (núm. 202). Aquest és un conte que, de tan quotidià, tendeix al surrealisme. I és també un dels que té més moralitat: la desobediència es paga cara, ni que la desobediència consisteixi a resistir-se a tallar-se les ungles dels peus.
       'Les tenalles i el martell', quart conte del recull, va aparèixer l'any 1970 a Cavall Fort (núm. 188). Una certa al.legoria històrica s'hi desprèn. Fusteria i aprenent. Món del treball. Les tenalles amagades sota el matalàs, com en una nit de bombardeig, delata les referències de l'autora.
       'L'estrella saltadora' va veure la llum a Tretzevents (núm. 204), l'any 1974. Conte de fantasia i d'il.lusió de creure  en allò que no es veu: una estrella que, de tant desitjar-la, s'acaba instal.lant al campanar del poble.
       Finalment, 'Quan Noè obrí la porta', és el conte de l'etapa més primerenca d'Anna Murià. El 1948 es va publicar a la revista Lletres, de Mèxic (trenta anys després es publicava a la revista Al Vent de Terrassa). El conte, com 'La gavina', es refereix a les dificultats de qui decideix abandonar el ramat. Salvar-se del diluvi no sempre és la millor opció. El peix gros es menja el petit. Les bèsties, inicialment salvades per Noè, són després sacrificades com a aliment.
       La narrativa d'Anna Murià és desenfadada, vigorosa i trencadora. Aquesta lectura hauria de ser vista així. I després, recórrer encara al premi Folch i Torres, que Anna Murià va guanyar el 1974, tot just arribada de l'exili amb Agustí Bartra, 'El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic'.

[Suplement Cultura diari AVUI, 5 juliol 2001]