Netedat d'estil i capgirament d'elements

Mariasun Landa. Un elefant amb cor d'ocell. Traducció de Pau Joan Hernàndez. Il·lustracions d'Emilio Urberuaga. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2001. A partir 6 anys.

Mariasun Landa. Jo me'n vaig. Traducció de Pau Joan Hernàndez. Foto coberta de Montse Fontich. Col·lecció Gran Angular Alerta Roja. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2001. A partir 14 anys.

      "Ramat d'elefants amb inquietuds culturals busca mestra amb esperit dinàmic i aventurer. Oferim: habitatge a la selva africana. Dieta vegetariana. Salari: cent tones de plàtans." No és el joc dels disbarats. És un anunci que obre aquest conte breu per als primers lectors de l'autora Mariasun Landa (Errenteria, Guipúscoa, 1949).
És també el capgirament dels elements. Un capgirament que continua en el viatge a la selva africana de la mestra que respon als anuncis classificats amb la plaça ben guanyada perquè uns altres dels seus alumnes anteriors havien estat els aràcnids.
      ¿I qui pot comparar la dèria filadora de les aranyes que les distreu dels estudis, amb la concentració i la memòria que diu que tenen els elefants? Hi ha però, amagat en el rerefons d'aquest conte d'animals personificats, la presència d'una elefanta que tot el ramat té per curta de gambals perquè es va donar una trompada de petita que la va deixar afectada.
      Per això, quan anuncia que s'acosta una crescuda del Gran Riu Limpopo i ningú no se la creu perquè el seu confident és un ocell selvàtic que, com tots els ocells, té el do de preveure amb anticipació els fenòmens metereològics, les riotes es transformen en trompes de por quan l'aiguat deixa l'elefantada amb l'aigua fins a les orelles. La catàstrofe farà que la mestra acabi travant amistat amb l'elefanta i es dediqui a la investigació del gènere.
      Tota aquesta història, com deia, és objecte d'un relat breu per a primers lectors que té l'avantatge d'unes làmines en color amb una àmplia varietat d'elefants, amb un interès de l'il·lustrador de mantenir les distàncies de grandària-petitesa, tant entre la mestra i les aranyes, per exemple, o els elefants i la mestra. La llum del color sembla matisada per una selva inexistent. I no hi ha dubte que la millor làmina és la doble central, fugint, doncs, de la llibertat de la selva, en la qual un elefant treballa decididament davant d'un ordinador amb les ditades de les potes davanteres.L'il·lustrador, Emilio Urberuaga, confessa la seva passió per il·lustrar animals. I aquest interès ha quedat reflectit en el seu treball.
      L'altra novel·la de Mariasun Landa està en la línia del consultori psicològic per a joves. També breu, l'autora reflecteix les reaccions de l'adolescent protagonista orfe de pare, la poca entesa amb la mare, la fugida amb un amic a la muntanya i el convenciment que tres en una casa, si un dels tres no n'accepta un altre, converteix la convivència en un infern. Relat psicològic, des de l'òptica del protagonista, que es converteix en un tast del conflicte per la seva brevetat.
      Això, però, més que un retret a l'autora basca és un mèrit. Perquè amb un argument prim, malgrat el conflicte psicològic esmentat, segons quin autor o quina autora —basc o català, tant hi fa—, bastirien una novel·la de tres-centes pàgines, al final de la qual el lector difícilment sabria què li passa realment a l'heroi de ficció, enmig de l'embolcall de les anècdotes que hi hauria d'afegir. Mariasun Landa té una netedat d'estil que manté sempre l'alè de quina serà la seva pròxima història o conte breus.

[Suplement Cultura diari Avui, 28 març 2002]