Cartes animals amb un rerefons molt humà

Toon Tellegen. Cartes de l'esquirol, de la formiga, de l'elefant, de l'ós... Traducció de Ferran Bach. Il·lustracions d'Axel Scheffler. (També en castellà: Cartas de la ardilla, de la hormiga, del elefante, del oso..., traducció de Herlette van Ree). Edicions Destino. Barcelona, 2001. A partir 7 anys.

      En una situació normalitzada, els animals d'aquesta mena de conte epistolar s'escriurien correus electrònics. Però tenint en compte que els animals són més llestos del que sembla, saben molt bé que, sense el cable, al bosc o a la selva, és inútil pretendre establir cap mena de comunicació pel perill de quedar arruïnat per mor de la feblesa dels pals de telèfon. Les cartes, per tradició, a la terra dels animals, circulen millor, gairebé sempre empeses pel vent.
      L'autor d'aquest llibre, Toon Tellegen (Holanda, 1943) és metge de professió i autor de reculls que tenen com a protagonistes els animals amb els quals va començar a festejar literàriament el 1984 i que des d'aleshores no ha deixat, creant personatges molt populars entre els lectors dels Països Baixos com els quatre principals que donen peu al títol d'aquestes "Cartes...".
      El recull s'obre amb una carta que l'elefant fa al cargol. "¿Un dia podria ballar amb vostè, damunt de casa seva?", li diu el de la trompa al de les banyes. I, és clar, només una proposta així ja enganxa el lector que s'imagina el fardell de quilos del paquiderm damunt de la pobra closca del bover. ¿I aquesta que la tortuga escriu també al cargol?: "Benvolgut caragol, per desgràcia tinc pressa. ¿Què he de fer? Afanya't. La tortuga."
      A partir d'aquí, respostes i contrarespostes —una oportunitat per recuperar les bones maneres espistolars— que mantenen la diplomàcia suficient i la dosi de bona educació perquè ningú no s'ofengui quan allò que ens demana no ens ve de gust de complimentar.
      El repertori de Toon Tellegen és d'aquells llibres per a totes les edats. ¿Totes? ¿Qui dubta que els adults retroben en aquesta mena de contes per als més petits alguns dels seus ideals perduts? El cargol s'excusa amb l'elefant, el talp es fa cartes ell mateix, l'esquirol acompanya la carta amb regals per a la formiga, l'ós demana teca, la girafa s'ho mira des de dalt, una cuca de llum escriu una carta fluorescent a una papallona de nit... L'elefant, però, és qui manté el ritme del relat, trencant allò que és possible cada vegada que entra en escena: té el capritx de fer-la petar dalt de la copa d'un arbre, navega amb un rai o vola com un ocell.
      L'estil epistolar va trenant una història entrellaçada entre els diversos animals del bestiari de Toon Tellegen, que sembla que no faci cap esforç per inventar-se una trama sinó que es deixi emportar per allò que els mateixos personatges li dicten en cadascun dels seus escrits: la feblesa d'uns, l'enveja dels altres; la hipocresia d'uns, la noblesa dels altres; l'honestedat d'uns, la traïdoria d'uns altres; la generositat d'uns, la cobdícia d'uns altres; l'amor d'uns, l'odi d'uns altres...
      Gairebé així de senzill. Així i amb un complement d'il·lustracions que no obliden el seu paper de coautoria i que s'escampen per totes les pàgines amb imatges fragmentades, que perfilen cadascun dels animals personificats, que recreen un món extremament personal de l'autor dels dibuixos. L'edició és conscient de la força del llibre i manté un nivell de qualitat i en cartoné que difícilment permet que les 'Cartes...' et caiguin de les mans.

[Suplement Cultura diari AVUI, 3 gener 2002]