Bona literatura amb discurs educatiu

Jordi de Manuel. Els ulls d'Abdeslam. Il·lustracions de Ricard Aranda.  Montserrat Viza. Si això és una escola, jo sóc un tigre. Il·lustracions de  Teresa Clua. Col·leccions. Il·lustracions de Lluís Cadafalch. Col·lecció Grumets. Editorial La Galera. Barcelona, 2001. A partir 7 anys.

      La diferència i la mal anomenada integració no seran un fet fins que la pròpia societat ho assumeixi com a una implícita norma civilitzada. Mentrestant, però, és un propòsit, un ideal, una teoria, que preocupa certs sectors socials, alimenta discursos polítics, fomenta comissions de treball i dóna feina a les màquines fotocopiadores amb els informes que circulen com un manual d'autoajuda que mai no s'acaba de portar a la pràctica.
      Fa uns dies, un secretari d'estat deia davant dels mitjans de comunicació: "La immmigració ens arribarà amb patera, o en forma de tomàquet o d'enciam". I es va quedar tan ample. Ell i els que van escampar les seves paraules sense ni tan sols qüestionar-les. Enmig d'aquesta situació, la literatura s'acosta amb el seu discurs educatiu que caracteritza segons quines històries per als primers lectors a aquests temes que pessigollegen els adults perquè no saben com resoldre'ls.
      'Els ulls d'Abdeslam', de Jordi de Manuel (Barcelona, 1962), és un d'aquests contes breus, des de l'optica del petit immigrant, de qui tothom destaca els ulls grossos (la diferència) i que, quan la seva família es veu obligada a tornar a moure's d'indret, és ell qui no vol perdre l'amistat.
      És un text que convida a la reflexió compartida entre adults i petits perquè l'autor no utilitza un estil senzill que permeti entendre's a la primera. Cal que el lector descobreixi també les inquietuds de l'immigrat i les actituds del nadiu que el rep. Cal que el lector es posi ara a la pell d'un i ara a la pell d'un altre. Només així compartirà allò que l'autor vol reflectir amb un conte que s'acompanya d'il·lustracions que, pel meu gust, són poc realistes en relació al tema i fins i tot distreuen una mica de la intensitat de fons del text. El nou disseny dels Grumets, però, exigeix aquest joc de coloraines que em fa la impressió que va imposar l'onada d'humor i protagonistes saltimbanquis, tot el contrari d'aquest relat. Les il·lustracions dels tres llibres comentats, mantenen la línia de coloraines esmentada. Pretenen més alegrar la vista del lector que explicar-li gaire cosa més del que li diu el text.  I això no vol dir que desmereixi la feina dels il·lustradors, que segurament es veuen obligats a respondre als corrents d'aire, però el fet de trobar-te davant de tres llibres amb tres il·lustradors diferents i un resultat similar fa pensar que la indústria engoleix a poc a poc la creativitat.
      'Si això és una escola, jo sóc un tigre', de Montserrat Viza (Mataró, 1940), és una reedició d'un conte de fa deu anys que poua en la superació de les dificultats dels més petits, segurament que amb l'avantatge de l'autora de tenir una experiència com a terapeuta i com a àvia de llarg amb deu néts, si no m'erro en comptar la dedicatòria.  L'autora mostra com es pot produir un trencament en els estudis o no, segons l'oportunitat bona o no tan bona de la primera orientació. Per això aposta, malgrat l'embolcall literari, pel missatge d'una escola i d'un sistema on no mani la pressa i que permeti tots els alumnes arribar a lloc, si fa no fa al mateix temps.
      'Col·leccions', de Teresa Clua, és un recull de cinc contes, és a dir, de cinc col·leccions insòlites d'objectes o d'elements volàtils que proporcionen cinc arguments que esmolen la imaginació del lector. Col·leccionar olors en pots petits que portin al país de les olors; col·leccionar ombres a través de retrats; col·leccionar llavors que acaben sent una mena d'insecticida que foragita les escombraries dels boscos; col·leccionar botons que actuen com la sabata de la Ventafocs; o col·leccionar mirades copiades del mirall que reflecteixen la mentida, la dolçor, l'amargor, la tendresa, l'enrabiada o la fantasia pot acabar descobrint la mirada de la Pau. Tres llibres, doncs, amb literatura per als primers lectors, amb missatge de fons. Si la literatura ha de portar missatge o no, o simplement ha d'entretenir, seria objecte de tot un altre comentari que, per repetitiu, ens el podem estalviar.

[Suplement Cultura diari AVUI, 4 abril 2002]