Poesia de la bona

Núria Albó. M'ho ha dit el vent. Il·lustracions de Núria Giralt. Editorial Columna. Barcelona, 2001. A partir de 7 anys. 

      Ho confesso d'entrada. Aquest és un llibre del qual no hauria de parlar. El motiu d'aquesta afirmació el trobareu a la contracoberta: "Aquests poemes, escrits amb el ritme habitual de la poesia popular, han estat pensats com una font de plaer i una eina d'aprenentatge per als nens i les nenes d'Educació Primària". I és aquesta última frase la que em sembla que hauria de fer que no se'n parlés en aquesta secció.
      Davant el dèficit que la poesia pateix en el consum lector, el fet d'entrar en les edats més primerenques "com una eina d'aprenentatge d'Educació Primària" em sembla que és continuar condemnant-la a l'oblit. És difícil combinar "font de plaer" i "eina d'aprenentatge". Tothom ho sap i els artesans de l'aprenentatge encara més. Però, malgrat les trompicades en l'educació de la lectura que la societat moderna s'hi ha donat, la insistència sempre acaba ensopegant tres vegades.
      Penso que si s'ha d'escriure poesia per a infants —cosa que no tinc gens clara— i s'ha de publicar en alguna col·lecció especial, s'hauria de fer de tal manera que no es barregés una cosa amb l'altra. És a dir: considero que seria molt més eficaç que els nens i nenes de primària llegissin un poema d'un llibre de poesia "normalitzat" (que també podria ser de l'autora d'aquest recull, evidentment) i que tinguessin la sensació que llegeixen "poesia", de la mateixa manera que tenen la sensació que veuen una "pel·lícula" quan van al cinema, o veuen una "telenovel·la" (per a adults) a la televisió.
      Això a banda, damunt la taula hi ha un àlbum singular, ben editat, amb un recull de poemes de Núria Albó que goso recomanar a alguns poetes en majúscules, perquè de tant en tant tastin la senzillesa del vers.
      Primera garantia del recull: va obtenir el premi de poesia Guillem Viladot, una iniciativa aplaudida en el seu moment i que hauria de trobar continuïtat per algun lloc o altre.
      Segona garantia del recull: Núria Albó és una autora veterana i honesta que sap molt bé què vol donar als seus lectors. I en aquest cas cal afegir-hi el treball d'il·lustració de Núria Giralt que acompanya els poemes amb personatges, paisatges, objectes o impressions en un perfecte acoblament amb l'autora dels poemes, de dició clara, i que acompanyen amb discreció i un toc d'alegria els poemes.
      El recull està agrupat en nombre desigual i sense voluntat d'exhaustivitat temàtica, en centres d'interès: els animals, jocs i motors, naturalesa i elements, estacions, naturalesa i plantes i les persones.
      Passaré per alt l'interès autoral a fer que alguns d'aquest poemes vulguin facilitar el domini de sons com els de la erra doble o el de l'ela doble, de cara a una hipotètica dificultat de dicció. Tornant a la reflexió primera, el ritme, la música, la combinació de sons consonàntics o vocàlics és habitual en la creació poètica i tampoc no cal justificar-la, ni sota l'excusa de l'aprenentatge.
      La majoria de poemes de Núria Albó tenen el do de ser molt expressius, fàcils d'aprendre —la memòria en poesia és essencial—, amb imatges poètiques molt assequibles,  i sobretot sempre defugint el to carrincló en el qual podria caure un recull d'aquestes característiques. Ara, alerta: aquest és un d'aquells llibres que tempten al plagi els joves aspirants a poetes. Sobretot des que cada escola, centre cívic o casal fan concursos literaris quan arriba la primavera.

[Suplement Cultura diari AVUI, 15 març 2001]