Mercè Anguera. La història d'en
Robert. Col·lecció Grumets. Editorial La Galera. Barcelona, 2005. A partir 12
anys.
Amb aquesta novel·la, guanyadora del premi Folch i Torres,
Mercè Anguera (Barcelona, 1961) fa el salt, des dels contes curts per a primers
lectors, al relat llarg per a lectors preadolescents. L'autora havia publicat
fins ara diversos treballs entre els quals figuren els guanyadors del Premi
Comte Kurt (La Galera) i del Premi Hospital de Sant Joan de Déu (Cercle de
Lectors / La Galera).
La novel·la 'La història d'en Robert' és el resultat d'una
convocatòria del premi Folch i Torres singular —i controvertida a la vegada— en
què l'autora va poder comptar en el procés d'escriptura amb l'assessorament
d'un autor veterà, en aquest cas, Josep Vallverdú —cosa que, per cert, no
consta en cap lloc de la publicació— i va poder, així, seguir un procés que cal
considerar positiu per al conjunt narratiu.
La novel·la té dos plans: temps de guerra (la guerra civil)
i temps actual. Els protagonistes dels dos plans són dos adolescents: l'avi i
el nét. L'inici amb la mort de l'avi porta al recurs de rebobinar en la
història. Aquest recurs, sempre perillós si no és que s'estableixen molt
clarament les coordenades, fa que l'autora tingui la precaució d'encapçalar
cada capítol amb la data corresponent. Així, el relat s'estructura en vuit
períodes diferents que van entre el 1936 i el 1939, i el 2000 i el 2003.
El gruix de la trama del temps passat es dedica a situar el
lector d'avui en les vicissituds de la guerra d'ahir en un espai rural que se
situa indefinidament en un petit poble entre el Baix Camp, l'Alt Camp i la
Conca de Barberà, amb referències precises sobre l'Espluga de Francolí
(¿influència de Josep Vallverdú, assessor del procés d'escriptura i ara
resident a l'Espluga, o signatura velada del seu assessorament?).
L'estil de Mercè Anguera, fet el salt del conte curt a la
novel·la, tendeix a teixir descriptivament la història i anar-hi deixant
petites trampes que cridin l'interès del lector (l'amic de l'avi, la visita al
cementiri, la baldufa...) Unes trampes que, en la majoria de casos, es queden
suspeses en l'aire, sense que se'n sàpiga gaire cosa més, segurament perquè la
novel·la no es vol desviar del seu objectiu que li dóna títol: explicar la
història d'en Robert, que és la història de l'avi protagonista.
Arribats aquí, però, crec que val la pena remarcar que
l'autora deixa un valuós argument complementari per explotar, per mi el que és
l'autèntica novel·la de fons que conté la novel·la tal com s'ha publicat. Em
refereixo a la història de la jove infermera txeca (Lizaj) que les Brigades
Internacionals deixen malalta, refugiada en retirada, a la masia de l'avi
encara preadolescent.
Aquest és un personatge femení que podria donar molt per ell
mateix i que en canvi l'autora el limita a aparèixer com l'inevitable
enamorament del preadolescent, la fugida a l'exili i la lacònica clatellada de
la notícia de la mort de la noia de Praga, de família de metges, en un camp
d'extermini nazi.
És, gràcies a aquest personatge, doncs, que l'últim capítol
de 'La història d'en Robert' es reforça literàriament i deixa el lector amb les
ganes de tornar a començar, però d'una altra manera, tot allò que l'autora ha
explicat en els set capítols anteriors.
Potser ja no s'hi és a temps, o potser és arriscat, ara que
ja se sap el desenllaç fatídic de la jove infermera txeca, el mateix desenllaç
seguit per milers de víctimes del nazisme. Però, malgrat tot, crec que valdria
la pena intentar-ho. I per això m'atreviria a dir que aquesta primera novel·la
de Mercè Anguera permet una segona novel·la —o una segona visió, no pas versió—
de 'La història d'en Robert'. I posats a fer, tampoc no m'estic de suggerir-li
títol i tot: 'La història de la Lizja'.
[Suplement Cultura diari AVUI, 28 juliol 2005]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.