¿Qui som?, ¿d'on venim?, ¿on anem?

Hendrik Willem van Loon. La història de la humanitat. Actualització de John Merriman. Traducció de David Torres. Col·lecció Samarkanda, Editorial La Magrana - RBA Libros. Barcelona, 2004. A partir 12 anys.   
       Dins el primer quart de segle passat, Hendrik Willem van Loon es va proposar respondre a les incògnites que més preocupen la humanitat des que té seny: ¿Qui devem ser? ¿d’on devem venir? , i ¿on caratsus devem anar? I així va néixer un llibre d’història universal que té el do de ser explicada de tal manera que, al llarg de 77 capítols, breus i entenedors, va trenant una llarga aventura que pren caràcter de ficció literària malgrat la seva realitat, de milers i milers d’anys, amb l’avantatge que després de més de quatre-centes pàgines, quan es fa una llambregada a Internet, com a paradigma de la revolució més recent, el registre literari i la intenció de fons de cada capítol no s’aparten gens del to emprat en parlar, per exemple, dels primers grafiters prehistòrics.
       ‘La història de la humanitat’, que ha estat revisada en diverses ocasions, en setanta anys llargs, compta en aquesta nova edició amb l’actualització de continguts de John Merriman, professor de la Universitat de Yale. Un extens índex onomàstic i de matèries facilita que aquest “atractiu novel·lot” de l’anar i venir de la humanitat al llarg dels segles es converteixi també en un llibre de consulta per trobar-hi referències als episodis i personatges més influents de l’evolució humana.
       Val la pena no saltar-se el breu prefaci, perquè és un deliciós conte curt sobre un viatge iniciàtic d’adolescència de l’autor en una expedició al capdamunt de la torre de l’església de Sant Llorenç de Rotterdam: “Va ser el primer cop —diu l’autor— que feia un cop d’ull al gran món”. I afegeix, com a conclusió: “La història és la poderosa torre de l’experiència, que el temps ha construït entre els camps infinits de les èpoques passades”.
       És així com es dóna una clau d’entrada al llarg passeig per l’inici de la civilització, la descoberta de la comunicació, els primers intents de resistència contra els elements, els primers afanys d’invasions territorials, les primeres guerres, els primers xantatges, les primeres vel·leïtats imperialistes, els primers egòlatres monumentals, les primeres injustícies, els primers traïdors, els primers polítics, les primeres caigudes del tron, els primers grans errors de la humanitat, les primeres grans reaccions per salvar el món, l’esperança dels nous mil·lennis…
       Si centenars d’obres literàries acosten els lectors de diverses generacions a l’experiència del seu present o el seu passat més immediat a través dels ulls de testimonis individuals, en el cas de ‘La història de la humanitat’ es fa a través dels ulls de qui es mira el món des del capdamunt de la torre després d’una ascensió que no només serveix de descoberta sinó també de nexe de comparació i de reflexió amb altres paisatges, altres èpoques i altres cultures.
       ¿No és l’ésser humà el que sempre ensopega tres vegades en la mateixa pedra? Doncs aquesta peça clàssica, pensada primer per a lectors joves amb ganes de saber com som, d’on venim i on anem, però útil també per a lectors veterans que mai no han acabat de tenir clar si primer van ser els egipcis, els sumeris o els fenicis, o que volen saber per què queden encara humans que viuen amb els ideals i els hàbits socials i culturals dels grecs, és una excel·lent proposta amb tots els ingredients de garantia per ser una d’aquelles lectures idònies per fer una pausa i tenir unes bones vacances… llegint, esclar.

Suplement Cultura diari AVUI, 15 juliol 2004