Missatges d'ampolla i secrets de ploma

Rafik Schami. No és cap papagai! Traducció de Lluïsa Moreno. Il·lustracions de Jordi Vila. Col·lecció Històries en Majúscules. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2004. A partir 6 anys.

Flavia Company. El missatge secret. Il·lustracions d'Elisabeth Sabala. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Cruïlla. Barcelona, 2004. A partir 7 anys.

        ¿Recordeu aquest començament?: "Heus ací una història molt estranya: el cotxer Salim es va tornar mut. (...) Si ara volgués inventar-me una història tan increïble com aquesta, Damasc seria el lloc més adient. Perquè no hauria pogut passar enlloc més que a Damasc." Es tracta de Rafik Schami i 'Els narradors de la nit' (La Magrana, 1991). Salim, el cotxer de Damasc, és un fecund narrador de contes, però un dia emmudeix i només li poden tornar la parla set històries que li expliquen set amics. El recull va ser una de les sorpreses literàries a inicis de la dècada dels noranta.

Doncs bé, de Rafik Schami (Damasc, 1946), que ja havia fet alguna altra incursió en el relat per a infants, és el conte per a primers lectors, 'No és cap papagai!', una oportunitat per recordar 'Els narradors de la nit' però també per comprovar la insistència de l'autor en el valor del llenguatge, tot i que aquesta vegada ho faci en un terreny més planer, menys de "les mil i una nits" i posant l'èmfasi en una qüestió de plena vivesa social com la discriminació sexual.

El conte de Rafik Schami podria semblar un d'aquells contes curts sense gaires propòsits més que fomentar les primeres lectures, però Schami no es limita només a això i fa saltar la sorpresa a tall de desenllaç. El papagai del conte, incapaç de parlar —vet aquí el cotxer Salim—, descobreix que no diu ni piu perquè era una venerable papagaia i vol que la tractin tal com li correspon.

També l'aparició del conte breu 'El missatge secret', de Flavia Company, porta a recordar un altre començament, però aquest del primeries del 2001: "Us ho adverteixo, és molt probable que si comenceu a llegir aquest llibre, la vostra vida canviï per complet. Si sou valents, endavant. Però al mínim dubte, tanqueu-lo i torneu a l'activitat que fèieu abans de començar a llegir aquestes línies."

Flavia Company iniciava així el primer relat per a infants amb la creació d'una colla que, amb el temps, i amb el tercer lliurament, és com una mena de petit homenatge a la colla dels cinc d'Enyd Blyton. Les diferències, és clar, són notables. Els personatges de la Blyton van néixer amb un coeficient d'intel·ligència o de perspicàcia difícils de superar. Els petits de Flavia Company, en canvi, van entrant en la resolució dels petits misteris que se'ls presenten i que sovint se'ls transformen en petits conflictes.

Primer va ser 'El llibre màgic', després, 'L'illa animal', i ara 'El missatge secret'. Aquí, la trama agafa interès a partir que una ampolla amb un missatge a dins se'ls apareix sota la sorra. Si ens pensem, però, que es tracta d'un antic veler perdut en alta mar o de l'últim desig d'un nàufrag en una illa per descobrir, anem errats perquè el missatger és una noia que s'ha perdut al pou d'una vella torre de guaita del poble.

Flavia Company (Argentina, 1963), resident a Sant Carles de la Ràpita, —ara ciutat literària amb la novel·la 'La ciutat invisible', d'Emili Rosales— basteix els arguments de la seva colla des de supòsits senzills, i els acoloreix amb aventures que requereixen agudesa, risc i picaresca, tres condicions vàlides tant per alliberar una companya de la torre vella com per superar obstacles de la vida corrent competitiva que els espera quan es facin grans. És clar que els personatges de colla, de fet, tenen l'avantatge de no créixer mai i de mantenir-se fidels al filó creatiu dels seus autors.

[Suplement Cultura diari AVUI, 10 febrer 2005]