Xavier Borràs. Les reixes del Cundi. Il·lustracions de Carme
Solé Vendrell. Editorial Edebé. Barcelona, 2004. A partir 6 anys.
Meritxell Martí i Orriols. Paper de diari. Il·lustracions de
Jordi Vila i Delclòs. Editorial La Galera i Cercle de Lectors. Barcelona, 2004.
A partir 8 anys.
L'àlbum il·lustrat ha recuperat,
després d'un període de convalescència, una bona part de la salut que tenia en
temps reculats. ¿Potser el paper gruixut, el cartoné, el paper cuixé i les
reproduccions digitals han abaratit costos per a bé dels que encara es
resisteixen a viure sense aquesta espècie editorial?
Fa la impressió que el sector del
llibre aniria coix si no comptés amb edicions d'aquest caire, llibres d'aspecte
singular, de dimensions incapaces d'entrar en qualsevol prestatgeria, d'imatges
de personatges nascuts entre la simbiosi narrativa que es produeix entre autors
i il·lustradors.
Per això s'ha de celebrar aquest temps d'eufòria que viu el
sector i que, a l'hora de tocar, fullejar, remenar i olorar segons quins
llibres, ni que sigui en les grans esplanades de les llibreries especialitzades
o les seccions de les grans superfícies, ens fa una mica més feliços, alegres i
polits.
La recuperació de l'àlbum il·lustrat ho fa, com tots els
gèneres, a través de publicacions camuflades per a infants. Encara hi ha una
certa reticència a convertir l'àlbum en capritx d'adult. Però la presència de
l'àlbum il·lustrat a casa és també el primer pas que uneix en complicitat
visual o lectora adults i infants. No sempre un àlbum s'explica pel text, i
sovint cal resseguir-lo pas a pas amb els primers lectors, com si s'estigués
inventant l'origen del vídeojoc o del devedé.
Dues peces que s'adscriuen a aquesta opció són 'Les reixes
del Cundi' i 'Paper de diari', dos àlbums que parteixen de dues iniciatives ben
diferents. Una, de la il·lustradora Carme Solé Vendrell, que ara combina sales
d'exposicions amb el llibre, i l'altra, del premi de l'Hospital Sant Joan de
Déu que, a partir d'un conte premiat, encarrega les il·lustracions en una mena
de beca.
L'àlbum de Carme Solé Vendrell transporta a reconèixer-hi el
perfil dels seus personatges típics. Aquesta vegada, l'autora ha fugit de les
làmines acostades a la tela de quadre i ha tornat a la calidesa del llapis de
color sobre el paper. Per això hi trobem una alenada del seu estil clàssic,
suau, tendre, evocador de sensacions, on les mirades, els senzills punts dels
ulls són essencials en aquestes figures, diuen més del que no explica el text.
Xavier Borràs hi ha posat paraules. I en surt un conte
brevíssim sobre la riquesa de la llibertat a través de les peripècies d'un
conillet d'Índies, de la seva lluita contra les reixes: les reixes dels indis,
les reixes del vaixell traficant, les reixes de les gàbies dels científics, les
reixes de la botiga d'animals, les reixes de la gàbia de l'escola... El bosc,
com a mite de la llibertat.
D'altra banda, l'àlbum 'Paper de diari' entra en el terreny
del retrat del quotidià. Les il·lustracions de Vila Delcòs són més aviat traços
que s'apiloten, s'entortolliguen per acabar formant personatges i paisatges.
Vila Delclòs es mou en diferents estils com a il·lustrador i fins i tot ha col·laborat
amb La Fura dels Baus.
En aquest cas, el conte és costumista, des del perquè del
paper de diari que embolica l'esmorzar en lloc del de plata que provoca les
reflexions del petit protagonista en un curt trajecte fins a l'escola, fins a
la possibilitat de fer amb uns retalls de diari tres peces tan senzilles com
eficaces: un vaixell, un barret o un reactor.
I és que a vegades, l'àlbum il·lustrat també té aquesta
funció paral·lela: la de manipular objectes, papers o altres reinvents tradicionals
de l'edició multifuncional.
[Suplement Cultura diari AVUI, 30 desembre 2004]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.