Quan la colla no es troba en xarxa

Joachim Friedrich. El cas de la professora desapareguda. El cas del Pare Noel. El cas dels nans a l'aguait. El cas del cocodril a Internet. Traducció de Ferran Vila. Il·lustracions de Mikel Valverde. Editorial Edebé. Barcelona, 2004. A partir 9 anys.

Roberto Santiago. L'últim sord. 18 immigrants i mig. Pat Garrey i Billy el Nen mai no van tenir nòvia. Poders sobrenaturals. Traducció de Mireia Sànchez i Elisenda Vergés. Il·lustracions de Santiago García-Clairac. Editorial Edebé. Barcelona, 2004. A partir 9 anys.

Carlos Puerto. La Verònica i els pirates de Malàisia. La Verònica a la cort del rei Artús. Col·lecció Verònik@_Click! Il·lustracions de Jordi Vila Delclòs. Edicions Baula. Barcelona, 2004. A partir 9 anys.

        En podrien ser algunes més. Aquestes són només tres de les col·leccions que neixen a partir de personatges que, per les seves característiques, acaben creant un món propi i es transformen en sèrie literària. Possiblement, un dels precedents més cèlebres, per coneguda de diverses generacions, és la sèrie de 'La colla dels cinc', d'Enid Blyton. Recuperem, doncs, la definició de "colla" perquè una d'aquestes tres col·leccions, la de Joachim Friedrich, s'hi apunta com en els millors temps de les aventures de grup.

 Però, ¿hi ha avui la possibilitat de formar una colla en el sentit tradicional del terme? ¿El ritme de vida actual facilita les aventures d'un grup d'amics que tafanegen i fan descobertes? ¿La progresiva desaparició de la vida rural per l'urbana permet encara la supervivència de la colla? ¿Les velles batalles a cops de pedra entre riba i riba de riera —només cal recordar la novel·la convertida en pel·lícula, diguem-ne clàssica, 'La guerra dels botons'— són possibles en un medi d'asfalt?

Potser per això, els personatges de sèrie actuals acostumen a actuar sols i sovint s'emparen en Internet, per a les seves investigacions. D'aquestes tres sèries, la de Roberto Santiago —una col·lecció reeditada en cartoné— i la de Carlos Puerto —en edició similar— opten per l'individu com a personatge principal. I això fa dels 'Quatre amics i mig', de Joachim Friedrich, un model excepcional de colla clàssica.

Joachim Friedrich planteja en cada novel·la un cas a resoldre. Moltes vegades el misteri és fruit de la imaginació de la colla, que té nom: Charly & Company, agència de detectius. D'altres, les sospites són autèntiques i la investigació acaba donant fruits, sempre, és clar, amb un cop de mà dels que saben com fer-ho. En algun cas, el misteri és més sofisticat i calen recursos imaginatius.

El cas de Claudi, el personatge de sèrie de Roberto Santiago, s'endinsa en conflictes personals. Per això la sèrie té un reclam: El món segons Claudi. I Claudi no només es fixa en el que veu sinó que intenta resoldre els seus dubtes. La relació amb el seu pare, la relació amb els immigrants, el dilema sobre si dient les veritats es perden les amistats o la incògnita sobre si alguns privilegiats poden llegir els pensaments dels altres.

El personatge de Carlos Puerto, Verònica, convalescent després d'una trompada esquiant, és diferent de les altres dues sèries. Experta en aventures virtuals, Verònica se les té amb un món que beu de les fonts de la literatura clàssica per entrar en jocs d'ordinador que la porten al fons del misteri de cadascun dels personatges o dels universos que tria. En aquests dos volums, Verònica puja primer a un vaixell pirata per salvar una dona segrestada amb l'ajuda de Sandokan. I, en el segon, arriba a la cort del rei Artús, en terres de Camelot, d'on el vell Merlí la voldrà fer fora a empentes i jocs de màgia.

La sèrie de Carlos Puerto, doncs, fa el recorregut a la inversa del que ha fet la literatura quan ha passat del suport llibre al joc en CD-Rom o devedé. Torna del suport digital al llibre, com si volgués buscar-ne els orígens. De la mateixa manera que Roberto Santiago s'interroga sobre actituds humanes, i Joachim Freidrich recupera la colla, potser com a refugi humà de la solitud del segle XXI.

 [Suplement Cultura diari AVUI, 10 març 2005]