Antoni Garcia Llorca. Terramolsa.
Col·lecció Grumets. Editorial La Galera. Barcelona, 2004. A partir 12 anys.
Ramon Llull. Llibre de les
bèsties. Edició a cura de Montserrat Vallès. Col·lecció Antaviana Jove Clàssics
Catalans. Editorial Barcanova. Barcelona, 2004. A partir 15 anys.
Terramolsa és un paratge feréstec
i imaginari on l'autor situa una acció entre la supervivència i la salvatgia,
protagonitzada per les bèsties. Antoni Garcia Llorca va obtenir amb aquesta
novel·la el premi Guillem Cifre de Colonya 2004. I l'editorial el presenta com
un "exemple literari modern del 'Llibre de les bèsties' de Ramon
Llull".
El lector que faci cas d'aquesta
definició, doncs, es pot pensar que es troba davant una adaptació del clàssic
que li alleugerirà la lectura de l'original de Ramon Llull. Res de més lluny.
'Terramolsa' només s'acosta al 'Llibre de les bèsties' perquè basa tota la seva
trama en un "repartiment" animalesc que, això sí, entronca amb la
tradició faulesca, però no pas amb la trama del setè relat del 'Llibre de
Meravelles' que Ramon Llull va escriure amb la intenció d'adoctrinar tant la societat
com els poders de l'època, en relació al comportament que tenien entre ells i
envers els altres.
No s'hi veu aquesta intenció
moderna, doncs, en la novel·la 'Terramolsa', de Garcia Llorca. Emparada en
l'aventura de la llibertat, la seva trama podria ser duta a terme igualment per
una sèrie de personatges humans perduts en el desconcert d'entresegles. La
lluita per la supervivència dels uns sobre el poder dels altres força
situacions extremes, lluites fratricides i complots contra el mal i la mort que
tot ho empastifa.
La moguda boscana de 'Terramolsa'
és tan àmplia que corre el perill de la diversificació i, en conseqüència,
sobretot per l'allau de personatges, de l'escampadissa de les pistes lectores
imprescindibles per seguir la trama sense perdre's. Si l'edició de La Galera
hagués afegit un apartat dedicat a relacionar les bèsties personificades per
l'autor, la seva consulta ajudaria el lector a situar cada personatge dins de
l'acció. El joc de noms inventats o manipulats de cadascuna de les bèsties
protagonistes, si bé enriqueix amb ironia el llenguatge de la novel·la, també
posa una tanca espinosa entre la lectura i la comprensió fluïda de l'argument.
Qui sí que ha fet una edició
original del 'Llibre de les bèsties' ha estat Barcanova, dins la sèrie Clàssics
Catalans d'Antaviana, que s'acompanya d'un apèndix i d'un glossari amb el
significat de les paraules o expressions del català antic. L'innegable interès
del text fa pensar per què els editors actuals es resisteixen, encara, a
normalitzar-ne la llengua, sobretot, quan els joves als quals s'adreça no han
de ser, de moment, ni filòlegs ni lingüistes, sinó simplement lectors.
Aquí sí que les pròpies intrigues
de Na Renard que, després de l'elecció del Lleó com a rei, acaben convertint-la
en víctima, la moralitat afegida i els eiximplis lul·lians no ofereixen dubte
del seu didactisme, que l'edició de Barcanova respecta tal com és.
Avui en dia, però, quan és tan fàcil caracteritzar tot de
personatges, considerats amos del món, amb la disfressa de capgròs de la bèstia
que correspon al seu peculiar estil de remenar les cireres, el 'Llibre de les
bèsties' té un valor inqüestionable, al marge del didactisme, no només com a
clàssic literari sinó com a predicció visionària del comportament humà, a més
de set-cents anys vista d'haver estat escrita.
[Suplement Cultura diari AVUI, 7 abril 2005]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.