De la gespa de Ronaldinho a la pols de Mart

Jordi Sierra i Fabra. Estimat Ronaldinho. Il·lustració de la coberta d'Arly Jones. Col·lecció L'Odissea. Editorial Empúries. Barcelona, 2004. A partir 12 anys.

Jordi Sierra i Fabra. El somriure del diable. Col·lecció Espurna. Editorial Bromera. Alzira, 2004. A partir 15 anys.

Jordi Sierra i Fabra. Les veus de Mart. Col·lecció El Corsari. Editorial La Galera. Barcelona, 2004. A partir 14 anys.

Jordi Sierra i Fabra. La biblioteca dels llibres buits. Il·lustracions d'Antònia Cortijos. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2004. A partir 9 anys.


        La diversitat narrativa de Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) fa que, en un mateix moment s'acumulin mitja dotzena de novel·les seves, amb arguments tan contraposats com una biografia sobre el jugador de futbol, Ronaldinho, i una incursió en la ciència-ficció amb una trama a Mart.
       La tria d'aquestes quatre novel·les més recents és una bona mostra de la fecunda i prolífica rauxa creativa de Sierra i Fabra, que ha acumulat uns dos-cents títols en la seva trajectòria, i tot fa creure que som només al principi del que pensa escriure.
       'Estimat Ronaldinho' és, per descomptat, un llibre puntual, que s'apunta al boom del brasiler Ronaldinho, ídol del moment del futbol mundial i, sobretot, miratge dels seguidors catalans més joves. Sierra i Fabra va fer un viatge fa deu anys pel Brasil i va estar a Porto Alegre. Allà va assistir a un dels espectacles de la gespa, que ara recorda en el pròleg del llibre. I així enllaça amb els orígens de Ronaldinho. Més que una biografia autoritzada, que ja existeix, signada per Toni Frieros, el llibre sobre Ronaldinho és una aproximació novel·lada, però molt fidel, dels 23 anys del jugador (en realitat, Ronaldo de Assis Moreira), des de la seva infància fins a l'arribada a Barcelona.
       Llegint 'Estimat Ronaldinho', les notícies esportives engolien en menys de tres dies la descoberta, la pujada al podi i la baixada al psicòleg d'Erik Lamela, un argentí de 12 anys, que els que hi entenen diuen que marca un centenar de gols cada any i que va protagonitzar un estira-i-arronsa de pesos i euros, promogut pel seu pare, entre el seu equip de futbol argentí, el River Plate, i el Barça.
       La història de Ronaldinho és similar. Però el fet que el brasiler parteix d'un origen humil, que perd el pare de jove, i que ha de trepitjar fort per aconseguir el que vol, el fa un heroi més humà i més accessible. L'èxit econòmic, fruit del professional és, en tots els àmbits i tots els racons del món, allò que ara per ara emmiralla la societat. I el fet que Ronaldinho no fos un bon escolar, no tingués cap passió per estudiar i fes tantes campanes com podia per jugar a futbol, el fa encara més heroi, antisistema i triomfador.
       Fent un salt radical de temàtica, Sierra i Fabra ofereix a 'El somriure del diable' (Bromera), una novel·la d'intriga urbana que parteix d'un accident i que penetra en la ment d'un personatge de doble cara. La relació que s'estableix entre una dona viuda que atropella el protagonista del relat aguanta una trama ambientada a la Barcelona més negra que s'amaga darrere de la Barcelona d'aparador.
       Un altre salt radical de gènere porta a 'Les veus de Mart', en el més pur estil de ciència-ficció, que Sierra i Fabra no ha deixat mai del tot i que reprèn ara per situar els últims habitants de la Terra en una colònia de Mart, on van fugir després d'un holocaust que va deixar el Planeta fet miques. De registre difícil, la novel·la posa l'autor damunt d'una línia tensa que no pot abandonar en tot el recorregut de més de dues-centes pàgines per a lectors avesats a emocions fortes.
       I l'últim salt porta a 'La biblioteca dels llibres buits', una novel·la de gènere fantàstic per a lectors més joves que els de les tres anteriors i que retorna a la placidesa interna dels llibres, uns llibres, però, que perden totes les lletres a partir d'un estrany fenomen que provoca que els habitants del lloc es dediquin a escriure a gavadals fins a convertir-se en el poble del món amb més escriptors per metre quadrat.
       [Suplement Cultura diari AVUI, 18 novembre 2004]