La faula ja no és el que era

Mariasun Landa. Un cocodril sota el llit. Traducció de Pau Joan Hernàndez. Il·lustracions d'Arnal Ballester. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2004. A partir 12 anys.

David Paloma. Vaques Guapes. Il·lustracions d'Ia Escudé. Col·lecció Tucan. Editorial Edebé. Barcelona, 2004. A partir 6 anys.

        No sé si algun tractat de psicologia infantil —o potser caldria dir escriptoril— ens aclariria per què cal suposar que els infants han de trobar l'atractiu de la literatura en històries on el bestiar té un paper important. Prescindint del gènere de les faules clàssiques, precisament no pensades per a lectors joves, els animals de tota mena han estat durant temps, i ho són encara ara, reutilitzats, com material reciclable, en centenars de contes i novel·les modernes. I totes, absolutament totes les bèsties, són capaces de provocar les situacions més inversemblants.
        La diferència és que mentre allà la faula ancestral porta implícita una moralitat, aquí, els animals protagonistes es limiten a actuar o bé com a persones o bé a voluntat de les persones amb qui conviuen.
        En aquestes dues novel·les, la cosa va de cocodrils i de vaques. Per separat, com els títols deixen ben clar.  I les dues s'han de qualificar de gènere fantàstic tot i que resulten més realistes les peripècies vacunes que no pas les cocodriles.
        Posats a definir la clasificació, diguem que les vaques de David Paloma fomenten el somriure a través d'una trama tintada de pinzellades d'humor. En canvi, el cocodril de Mariasun Landa provoca la reflexió posterior a la lectura.
        La novel·la de Mariasun Landa, 'Un cocodril sota el llit' —que va ser distingida amb el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil de l'any passat— tracta de rerefons el tema de la solitud i les obsessions que pot produir en els humans. Veure —o imaginar-se que un veu— un cocodril sota el llit que, a més, endrapa sabates, no tan sols és corrent sinó que els metges de capçalera ho tracten habitualment i els farmacèutics venen a grapats les receptes per guarir de la cocodrilitis, mal de la imaginació obsessiva. Però hi ha mals, com els de l'amor, que no es curen amb qualsevol medecina i que necessiten el pas del temps i l'aportació del somni fet realitat.
        Aquesta moralitat que es desprèn del relat de Mariasun Landa té un recorregut narratiu poc estimulant, fins i tot indecís, no gaire aclaridor de quina és la història que realment s'explica i que, a més, sembla que hagi arrencat a partir i al voltant de la lectura d'un fulletó d'instruccions dels molts que ens hem d'empassar quan recorrem a la farmàcia amb recepta mèdica.
        La justificació d'aquesta afirmació, que sembla ser el punt d'inspiració del relat —com diuen els lectors joves— es troba a la pàgina 44 de la novel·la, amb un cos de lletra reduït i sota el títol de 'Cocodrifil comprimits'. Aleshores, el relat fantàstic es converteix, de fet, en un relat d'humor per a desenfeinats. Les il·lustracions, en negre, d'estil mini, hi són gairebé simbòliques.
        En canvi, David Paloma, amb les seves 'Vaques Guapes' no enfila el camí de la moralitat amagada. La novel·la està pensada per regalar una estona d'humor als més petits. I ho aconsegueix no només amb el traçat narratiu sinó amb el joc de llengua que hi introdueix. Cinc vaques esbojarrades assisteixen a un festival de música. L'autor dibuixa cinc personatges d'esquellot: la vaca de les Taques, la de la Foto, l'Esgarriada, la Trobatresors i la Gandulitis. I els fa viure peripècies vacunes fins a arribar a tenir un dels èxits més sonats amb el grup que formen, anomenat, és clar, Vaques Guapes. En aquest cas, el vacum d'il·lustracions es fa un pèl monòton, malgrat el color, a causa del protagonisme absolut de les cinc vaques.
          [Suplement Cultura diari AVUI, 10 juny 2004]