Tres novells i un veterà incombustible

Laura Baix. La pedra encantada. Il·lustracions de Carme Solà. Santi Baró. El noi que tenia mil anys. Il·lustracions de Miguel Ordóñez. Maria Teresa Claramunt. Vora el fiord. Il·lustracions de Giner Bou.  Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2004. A partir 10 i 12 anys.

Jules Verne. Cinc setmanes amb globus. La volta al món en 80 dies. Vint mil llengües de viatge submarí. Traducció de Jesús Cortès (1). Adaptació de Juli Disla i Jesús Cortès (2 i 3). Col·leccions: A la Lluna de València, Micalet Teatre i El Micalet Galàctic. Edicions Bromera. Alzira, 2005. A partir 12 anys.

      L'Any Verne, que commemora el centenari de la mort de l'escriptor, continua fent-se notar. Edicions Bromera ha afegit al seu catàleg tres obres de l'autor amb motiu de l'efemèride. El veterà més incombustible de la literatura popular, Jules Verne (Nantes, 1828 - Amiens, 1905) continua, doncs, fascinant editors —i qui sap si també lectors—, de qualsevol època, sense que els arguments científics que l'autor francès utilitza, tan avançats al temps en el seu moment, perdin pistonada malgrat que la humanitat hagi arribat a les profunditats del mar o als llocs més impensables de l'univers.

¿Però l'obra de Verne s'hauria mantingut cent anys llargs si només fos per la visió de la ciència del futur que va tenir sense que hi hagués inclòs una trama de relacions humanes? Segurament que no. Una bona justificació d'això la trobem en la introducció del traductor Jesús Cortès a 'Cinc setmanes en globus' quan parla de la infància de Verne a Nantes, o també de la falta de reconeixement institucional en vida, pel fet que la seva obra era encasellada pel seu paper didàctic i per la intenció de fer literatura de divulgació.

És el mateix Cortès qui resumeix un dels codis bàsics del gènere d'aventures: herois bons, personatges dolents, perills, enfrontament de bàndols i conflicte a resoldre. Aquest codi no és possible sense que s'aprofundeixi en les relacions i la psicologia. Una altra cosa és que la visió de la realitat social de l'època de Verne hagi quedat sobrepassada pels hàbits socials posteriors. És evident que tot el que d'autor científic a l'avançada tenia l'autor no ho tenia de psicòleg visionari. ¿Però qui és capaç de predir les claus que mouran l'humanitat d'aquí a cent anys?

És amb aquesta mateixa reserva verniana que cal rebre moltes de les propostes actuals. Les tres de Barcanova presenten les primeres novel·les de tres autors debutants: Laura Baix (1980), Santi Baró (1965) i Maria Teresa Claramunt (1961). Les tres s'apunten al gènere fantàstic, un substitut editorial de l'antiga ciència-ficció. No és que predir el futur sigui més difícil ara que fa uns anys sinó que entrar en el fantàstic, on l'autor té més llibertat per reinventar, sembla més accessible a tots, autors i lectors. Les referències més pròximes dels joves, cinema i literatura de gènere fantàstic, condicionen molts autors a l'hora d'entrar en aquest àmbit.

Si Verne fa exploracions africanes a la vall del Nil, o voltes al món en vuitanta dies o expedicions marítimes fins a profunditats on Neptú va perdre les espardenyes, els autors de gènere fantàstic actuals s'emparen en una Terra on, per la contaminació, només és possible viure al fons del mar amb personatges que han dormit mil anys en una cova (Santi Baró), o se serveixen de bruixots malvats com el de la Foscor que transforma en gel dos Savis Senyors del Temps que controlen el dia i la nit (Laura Baix), o en territoris allunyats de Noruega on el temps sembla haver-se aturat i on les històries d'un vell barquer o els autòmats d'un rebesavi rellotger es tinten de fantàstic malgrat la llegenda (Maria Teresa Claramunt).

Però cap d'aquestes tres novel·les d'autor debutant —tal com feia Verne amb l'etiquetada ciència-ficció—, abandona l'element humà com a motor de la trama: descoberta de l'amistat, solidaritat de grup, naixement de l'amor. Els temps canvien, la ciència sembla modificar-ho tot, però les flaqueses humanes continuen aferrades a la mateixa força de l'instint.

[Suplement Cultura diari AVUI, 24 març 2005]