Paloma Bordons. L'avi el Presumpte. Traducció d'Elisenda Vergés. Il·lustracions de Francesc Rovira. Col·lecció Tucan. Editorial Edebé. Barcelona, 2004. A partir 9 anys.
Pau Joan Hernàndez. El presoner del Casal del Diable. Il·lustracions de Gerard Miquel. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2002. A partir 9 anys.
El misteri té cares diferents. I aquest parell de novel·les en són una bona mostra. Per una banda, Paloma Bordons el fa créixer en la imaginació de la seva protagonista en un relat de caràcter realista, propi del corrent de relacions famliars trontollants. Per la seva part, Pau-Joan Hernàndez el dóna per fet en un viatge del seu protagonista a la costa cantàbrica.
En el cas de 'L'avi el Presumpte' (premi Edebé 2004) un personatge desconegut fins aleshores, arriba a casa de la jove protagonista per quedar-s'hi, si més no, una temporada. L'home s'identifica com el seu avi. I ho deu ser, si tenim en compte que la mare, sense oposar-hi resistència, li obre les portes. Com que la relació mare-avi no es pot dir que sigui excel·lent, ni tampoc s'explica més del compte per què o per quin motiu l'avi ha estat fora i ara torna, el passat queda en un segon terme i la història se centra en la conseqüència puntual de la coneixença acabada d'estrenar entre avi i néta.
El fet que la història passada no compti, fa que la del moment present prengui caire de misteri. I és així com es va gestant en la imaginació de la protagonista fins al punt de pensar que l'avi és un pispa i que amaga el botí d'uns presumptes robatoris en un estoig. Res més lluny de la realitat. Però deixem la sorpresa per al lector que consisteix en una descoberta de la néta, amb música de fons i una mica de mentida de les que no fan mal.
En el cas d''El presoner del Casal del Diable', Pau Joan Hernàndez arrenca amb una experiència escolar d'intercanvi amb un centre gallec i a partir d'aquesta relació el protagonista es veu involucrat en el misteri d'un casalot per on circulen vells mites llegendaris del Cantàbric, terra de tradició fantàstica que compta, a banda de les meigas o bruixes gallegues, amb éssers extraordinaris com els diminuts pataricos o trentis, criatures ferotges com l'ojàncana, o tendres com les lamiak, parentes de les dones d'aigua comunes en altres cultures.
Si bé totes aquestes espècies ja fa temps que no són fàcils de veure a pla terreny i ull nu, sí que, en canvi, sempre queda algun lloc isolat com el Casal del Diable, un pazo prop de l'Illa dos Corvos, que guarda alguna sorpresa impenetrable.
Són aquests, dos relats que beuen en el fons dels coneixements que els seus autors tenen dels ambients que volen reflectir. Paloma Bordons (Madrid, 1964), ha viscut un temps a Bolívia per qüestions familiars i professionals, cosa que fa que el seu avi Presumpte tingui una certa influència sudamericana que la traducció respecta. Pau Joan Hernàndez (Barcelona, 1967), resident a Bigues i Riells, d'on arrenca la seva novel·la, coneix a fons bona part de la llengua i literatura gallega i basca, per raons professionals amb la traducció, per la qual cosa la relació entre Catalunya i Galícia del seu relat té també la influència de la relació permanent que hi manté.
Són, doncs, dues novel·les que no es limiten a "fabricar" el misteri perquè "ara toca" sinó perquè poden fer-ho sense caure en influències llibresques. Els il·lustradors dels relats, Francesc Rovira i Gerard Miquel, s'han centrat en algunes de les escenes més remarcables, amb tendència expressiva i realista el primer, i més estilitzada i abstracta el segon.
[Suplement Cultura diari AVUI, 1 juliol 2004]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.