L'aquelarre de Harry Potter

Joanne Katheleen Rowling. Harry Potter i l'orde del Fènix. Traducció de Xavier Pàmies. Il·lustració coberta de Jason Cockcroft. Col·lecció El Cercle Màgic. Edicions Empúries. Barcelona, 2004. A partir 12 anys.

        La sèrie de Harry Potter ja porta prop de 2.800 pàgines i la seva autora en prepara els volums sisè i setè. Mentrestant, Mike Newell està rodant a Anglaterra la quarta pel·lícula, 'Harry Potter i el calze de foc' —a la pantalla ara hi ha 'Harry Potter i el pres d'Azkaban'—. El nou film, que té una escena de plors assegurats, no s'estrenarà, com a mínim, fins al Nadal del 2005. L'actor Ralph Fiennes, que va treballar a 'La llista de Schindler' i 'El pacient anglès' —ni Rowan Atkinson ni John Malkovich han superat la prova—, farà el paper del personatge més temut, el de Lord Voldemort.
        L'aquelarre que J. K. Rowling ha muntat amb el seu Harry Potter no té res a veure amb l'aquelarre de Cervera que cada any posa els pèls de punta dels més conservadors. L'aquelarre de Harry Potter és refinat, sense excessos pecaminosos, païble per a la societat classicista actual, tot i que, si bé els bruixots de Cervera són de bona pasta i acaben fent el paper d'una comparsa de Comediants, els bruixots amb qui s'ha de trobar Harry Potter són malvats i miserables i el seu objectiu final és aconseguir el poder a costa d'eliminar qui els fa nosa, per brillant que sigui. Aquesta obsessió es fa evident, sobretot, a partir del cinquè volum, 'Harry Potter i l'orde del Fènix'.
        Experimentar la lectura, d'una tirada, de les 2.800 pàgines de Harry Potter publicades fins ara et permet treure la conclusió que la seva autora ho té tot ben tramat fins al final. L'abundància de notícies sobre Harry Potter n'ha desvirtuat el contingut. S'ha parlat massa de l'èxit editorial, que vol dir econòmic, i massa poc dels valors literaris. ¿Quants crítics, dels que en parlen, n'han llegit les cinc novel·les? I se n'han remarcat massa les referències clàssiques, que als lectors de la sèrie és el que els passa més per alt, perquè J.K.R., com han fet molts altres autors, adapta personatges mítics i fabulosos i en manipula els noms al seu gust. És més probable que el lector identifiqui el conflicte de les Forces del Mal amb qualsevol dels fanatismes actuals que amenacen la humanitat que no pas amb episodis del passat.
        En canvi, Harry Potter té un fil de fons que és el que aguanta els centenars de pàgines que la capacitat narrativa i fabuladora de l'autora està donant a la història de la literatura. Es tracta de la incògnita del passat i també la recerca o el reconeixement del pare del protagonista, un tema usual en moltes obres literàries. D'entre els autors més recents, Jostein Gaarder l'ha tractat a fons, i és precisament a 'Harry Potter i el calze de foc' quan l'aparició del pare de Potter en un llac s'acosta a una trama similar de Gaarder, també en un llac.
        El segon fil remarcable de la sèrie és el perfil psicològic i l'evolució dels personatges. J.K.R. parteix del món real per entrar en un món màgic. Però en el món màgic les febleses i els comportaments quotidians són els mateixos que els del món real. Experiència, maduresa, reflexió i fins i tot moralitat.
        La trampa literària fàcil de J.K.R. és optar per qualsevol solució amb un cop de vareta, bruixeria o sortilegi. Hi ha a Harry Potter un cúmul de batalletes èpico-màgiques que surten de mare. I és que quan es fa una obra de gènere fantàstic sense límits com aquesta es cau en el perill d'obtenir la fe cega dels lectors però no la certesa que el món inventat els pugui ser poc o molt creïble.
        Harry Potter arrosega aquest llast. I també el llast, segons en quins capítols, d'un discurs entretingut, repetitiu, que es va fent més evident a manera que avança la sèrie —el cinquè volum ja té 968 pàgines!—, i que fa que, al llarg del gruix acumulat de 2.800 pàgines, no es pari de donar voltes i voltes, en una mena de remolí, sobre el mateix conflicte del qual, l'autora, per exigències de l'èxit, difícilment podrà fugir.
        [Suplement Cultura diari AVUI, 23 setembre 2004]