Àngels, dimonis i cavallers immortals

Enric Lluch. De Satanasset a Aletes-de-Vellut. Il·lustracions de Monse Fransoy. Col·lecció Sopa de Llibres. Editorial Barcanova. Barcelona, 2004. A partir 8 anys.

Enric Lluch. Un quixot amb bicicleta. Il·lustracions de Pablo Olivero. Col·lecció El Micalet Galàctic. Edicions Bromera. Alzira, 2004. A partir 8 anys.

    Molts dels títols de l'autor Enric Lluch (Algemesí, Ribera Alta, 1949), amb una quarantena de llibres per a infants i joves publicats, es caracteritzen perquè anuncien d'entrada una manipulació dels personatges i les seves denominacions: 'Postosnàguel', 'El rei Panxut i el rei Primal', 'El faraó Totun-nàs', 'Pallorfeta', 'Mismís i Trisparís', 'El lladre Butxacotes', 'Silvèrius Flautus' o 'L'àngel propulsat i el dimoni Emplomat'.

    No és la primera vegada, doncs, que l'autor aplica el recurs de posar renoms als seus personatges. I tampoc no és la primera vegada que se les veu amb àngels i dimonis, com es constata amb un dels títols del seu catàleg esmentat abans. En aquesta ocasió, 'De Satanasset a Aletes-de-Vellut' —premi Barcanova infantil del 2004—, s'endinsa en el regne del Cels i el dels Inferns i en les dues de les seves famílies més pudentes, la de l'Encarregat Major de les Plomes i la de Satanàs.

     Enric Lluch se serveix dels referents tradicionals —el teatre de titelles per a infants n'és ple, d'àngels i dimonis, sense parlar dels Pastorets en qualsevol de les seves versions— per fer un relat en el qual, sobretot, qui adquireix protagonisme és l'humor, però també la picardia de l'hereu i la pubilla de cadascuna de les famílies antagòniques, l'esperit de rebel·lia dels fills contra els pares, el dret de l'autoritat de la medicina amb el doctor Magalí per damunt del poder establert i la utòpica refeta de relacions entre els capitostos de Dalt i els de Baix.

     No cal dir que forma part de la ficció pensar que una nova generació de representants del Cel i de l'Infern acabin fent-se amics i convisquin temporades l'un a casa de l'altre. Però, l'amor, mal que sigui entre enemics aferrissats de nissagues antigues, es veu que és capaç de tot. La ciència, a 'De Satanasset a Aletes-de-Vellut' està per damunt del bé i del mal. Una moralitat amagada darrera del relat d'Enric Lluch que té el do de ser introduïda amb la finor de quedar gairebé invisible per als lectors als quals s'adreça.

   També amb una estratègia sibil·lina, el mateix Enric Lluch, conscient segurament de la distància que hi ha entre el Quixot i els petits lectors actuals, pretén amb 'Un quixot amb bicicleta' introduir el coneixement del personatge a través d'algunes de les seves boutades més conegudes.

     Aquí es tracta de passar de la lectura familiar del Quixot a l'interès del petit protagonista del conte per aquest personatge universal capaç de confondre molins amb gegants, fins a l'extrem de creure's ell també un cavaller modern que, en lloc d'un Rocinante, cavalca una bicicleta.

    També l'humor té un paper essencial en el relat que l'autor estructura en una dotzena de capítols, alguns dels quals s'introdueixen amb la fórmula del clàssic així: "On es conta l'aparició dels desmuntadors de llibres", "On es conta com succeeix la primera batalla i el desori que s'organitza a la porta d'una parada de gelats i llepolies", "On es conta l'aventura amb dos gossos xatos i un gat que miolava darrere d'una palmera", "On es conta com Salva i Miliet, és a dir, don Quixot i Sancho Panza, trobaren el cavaller de la Trista Mirada"...

   Per als qui pensen que la millor manera de fer conèixer segons quins clàssics no és amb introduccions o versions reduïdes, aquest no seria el llibre ideal. Per als qui creuen que la utilització de personatges de ficció immortals en relats per a lectors primerencs, amb l'objectiu d'aconseguir l'interès posterior per la lectura de les seves aventures, és una bon mètode, aquest títol d'Enric Lluch n'és una mostra.

      [Suplement Cultura diari AVUI, 9 juny 2005]