Agustín Fernández Paz. L'escola
dels pirates. Traducció: Equip Edebé. Il·lustracions de Lluís Filella. Col·lecció
Tucà. Editorial Edebé. Barcelona, 2005. A partir 8 anys.
Manuel Rivas. El Bala Perduda.
Traducció de Núria Prats. Il·lustracions de Miguelanxo Prado. Alfaguara - Grup
Promotor. Barcelona, 2005. A partir 10 anys.
Brian Lee. Què hi ha dins d'un
vaixell pirata? Creació de Nicholas Harris, Claire Aston i Emma Godfrey.
Traducció de Josefina Caball. Editorial Molino-RBA-La Magrana. Barcelona, 2005.
A partir 5 anys.
Aquesta és una temporada en què
els pirates han estat matèria de treball i de divertiment teatral per a molts
grups de joves, gràcies al musical 'Mar i Cel', d'Àngel Guimerà, recuperat per
la companyia Dagoll Dagom, primer al Teatre Nacional de Catalunya, i després,
al Teatre Victòria. Com a preàmbul de la lectura del clàssic català per a
lectors ja fets, apareixen ara dues novel·les i un àlbum il·lustrat que tenen
també els pirates com a teló de fons.
No hi ha dubte que els personatges
del gremi de la pirateria formen una mena de família nombrosa que permet la
repetició literària d'una sèrie de clons que acaben creant un gènere: el
grumet, el capità, el lloro, el pirata de l'ull guerxo, el de la pota de fusta,
el malcarat, el bon jan, el cuiner, el manetes i els de bodega, de coberta i
els encarregats d'hissar i plegar les veles.
A jutjar per la coincidència de
les dues novel·les aparegudes, sembla que es pot afirmar que els autors gallecs
tenen una feblesa per la literatura de pirates. Tant Agustín Fernández Paz com
Manuel Rivas la tracten, cadascú des de la seva òptica, però tocant-se en
segons quins extrems de les trames, cosa que confirma l'evidència del gènere,
malgrat que els arguments siguin ben diferents.
Agustín Fernández Paz va guanyar
el premi Edebé amb la novel·la 'L'escola dels pirates' ('A escola dos
piratas'). L'humor hi és present. Per tant fa una mirada distanciada de les
típiques batalles i utilitza la pirateria com un recurs per donar vida a una
història de caire fantàstic que té com a súmmum la navegació en alta mar de
tota una escola, amb les criatures i els mestres dins, arrossegats, sense saber
com, després d'una intensa pluja.
L'autor juga amb la imaginació i
la iniciativa creativa oposada a l'avorriment i la rutina. I com feia Imma
Monsó en la seva primera novel·la per a infants, 'L'escola Estrambota', es
qüestiona també el sistema educatiu i provoca situacions descarades,
irrespectuoses, esperpèntiques i propícies a reflexionar sobre qui té raó a
l'hora de voler prendre una decisió o una altra.
La novel·la d'Agustín Fernández
Paz es tanca amb una ressenya biogràfica dels personatges més importants, un
afegit que pot sorprendre el lector perquè en realitat cadascun d'ells ja
hauria d'haver estat prou definit en la trama, però que sembla que vulgui ser
un suggeriment del mateix autor que veu la seva novel·la amb elements interns
teatrals, prèvia, és clar, una bona adaptació.
Manuel Rivas s'embarca més a fons
en la pirateria partint des de la realitat contemporània de la mà d'una jove
periodista que porta el diari heretat del seu pare. 'El Bala Perduda' ('Bala
Perdida'), de Rivas, és més aventurera i no tan fantàstica com 'L'escola dels
pirates', de Fernández Paz. El misteri i la intriga, i també la investigació
—el paradís perdut del periodisme— en són els eixos principals. Un pirata
perdut per les aigües de l'Atlàntic portarà la periodista, especialista en
cròniques d'animals i jardineria, fins a la descoberta d'un passat que
relaciona els pirates de la novel·la amb un descarregament a les costes d'Atlan
—el nom literari que utilitza l'autor— d'un vaixell d'or nazi.
Posats a completar aquest catàleg
de pirateria, l'àlbum per als més petits sobre les interioritats d'un vaixell
pirata, il·lustrat per Brian Lee, amb làmines retallades i troquelades, vol ser
un material de vocabulari bàsic sobre cada part del vaixell i els elements,
animals o persones més destacables. La pirateria té, pel que es veu, el cor
robat des de la primera infància i, com els fabricants de llepolies, els
editors ja saben que el vici no s'abandona mai.
[Suplement Cultura diari AVUI, 16 juny 2005]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.