La volta al món en vuitanta devedés

Jules Verne. La volta al món en vuitanta dies. Adaptació de Toni Matas en DVD vídeo interactiu. Sèrie Vermella. Barcelona Multimèdia. Barcelona, 2004. A partir 10 anys.

Jules Verne. La volta al món en vuitanta dies. Traducció de Jesús Moncada. Col·lecció L'Esparver. Edicions de La Magrana - RBA Libros. Barcelona, 2000. A partir 10 anys.

     Definitivament, Jules Verne, un altre dels autors del 2005 pel que fa a commemoracions, tenia raó. La tecnologia no només comença sent fruit de la imaginació sinó que, quan s'ha aconseguit de posar-la a la pràctica, és com si s'hagués signat al mateix temps la seva acta de defunció amb data de caducitat.

    Si Jules Verne (1828 - 1905)  aixequés el cap —el 24 de març [2005]  serà l'efemèride del centenari de la seva mort—, no sé què en pensaria de veure 'La volta al món en vuitanta dies' —que ell va començar a publicar, per ser exactes, el 6 de novembre de 1872, en el diari francès Le Temps—, si després de les adaptacions que se n'han fet al cinema i al teatre, veiés la del vídeo interactiu, amb propostes, jocs i jeroglífics, en el suport d'últim crit: el devedé.

     Sense deixar ni respirar els amants de qualsevol novetat tecnològica, es podria dir allò de: Mort el CD-Rom, visqui el DVD! Perquè, sens dubte, el CD-Rom està passant, si no ha passat ja, a millor vida, superat pel devedé, la data de caducitat del qual sembla que tampoc no és gaire lluny si es té en compte que ja és el rei del quiosc, un primer senyal, diuen, de la desaparició del producte.

     Al marge del temps de vida que tingui el devedé, editorials com Barcelona Multimèdia, pioneres en productes autòctons i traduccions al català de jocs en CD-Rom, han iniciat aquest any la conversió dels seus títols de CD-Rom al suport DVD.

     Una de les novetats és la de Jules Verne, 'La volta al món en vuitanta dies', convertit en un complet joc d'unes quatre a sis hores, segons l'habilitat de cada usuari, i on les aventures de Sir Phileas Fogg, membre del Reform Club de Londres, i, de rebot, les del seu criat, Passepartout, prenen forma en una proposta animada que és un excel·lent complement lúdic i didàctic de la lectura del clàssic.

      Per això, val la pena recordar també, en l'Any Verne, una de les edicions més recents de la novel·la, la traduïda per Jesús Moncada fa cinc anys. Moncada ha traduït alguna altra obra de Verne, com 'Els fills del capità Grant', al costat de traduccions també recents de Lluís M. Todó o Jordi Vidal, amb 'Viatge al centre de la Terra' i 'Miguel Strogoff', respectivament.

'La volta al món en vuitanta dies' és, pel fet que ara ens ocupa, la que permet al lector convencional o l'usuari de devedé conèixer les peripècies que passa Phileas Fogg per guanyar l'aposta milionària si fa la volta al món en el temps establert. Causa perduda, si no fos que Verne, fa cent trenta anys, no s'hagués guardat a la màniga la sorpresa del canvi horari entre continents i, a l'últim minut, fes guanyar l'aposta a Fogg.

A Barcelona Multimèdia, vernians del segle XXI, el catàleg de títols reconvertits en devedé ja no té aturador i per això creix, presentat ara en franges típiques de col·leccions per edats en suport llibre. S'hi troben, a banda del Jules Verne comentat, el de 'Hansel i Gretel', dels germans Grimm —feta en versió d'òpera amb titelles al TNC, amb el Liceu i el Centre de Titelles de Lleida— o el de 'Contes animats d'arreu del món', sèrie emesa per TV3 el passat Nadal, que recull contes tradicionals d'Escòcia, la Xina, Finlàndia, el Japó, l'Índia, Namíbia, Irlanda, Sud-àfrica, el País de Gal·les, Armènia, Polònia i Alemanya. L'imaginari català hi és representat amb una adaptació dels manairons —follets pirinencs coneguts de tothom—, en la qual va col·laborar l'escriptor Pep Coll, un expert del ram. Tot això i molt més, a un cop de clic, en pantalla d'ordinador, o a un cop de comandament, en reproductor de devedé en pantalla de televisió. Més Verne, impossible.

[Suplement Cultura diari AVUI, 24 febrer 2005]