El sabater i els pegots de Madonna

Madonna. Iàkov i els set lladres. Traducció de Daniel Cortés. Il·lustracions de Gennady Spirin. Editorial Destino. Barcelona, 2004. A partir 9 anys.

        Madonna (Madonna Ritchie, Bay City, Michigan, 1964), que ara diuen que es fa dir Esther des que s'ha fet jueva, es dedica a passejar la seva nova conversió religiosa pel món. ¿Què faria una estrella com ella si no demostrés dia sí i dia també als seus seguidors que l'èxit de la seva personalitat rau precisament a demostrar que és capaç de fer allò que mai no diries que hauria fet?
        És clar que Madonna, s'hauria pogut convertir al budisme, com algun col·lega seu, o apadrinar una fundació protectora de... la iuca, posem per cas, i fer-se retratar passejant entre monjos budistes o plantacions de iuques. Per això, als fans de Madonna —i un no en vol ser una excepció ni que sigui per estar, malgrat la decadència de l'estrella, al dia— ens arriba el tercer àlbum dels cinc que, com els lectors d'aquest Suplement saben, Madonna dedica als lectors infantils i els ingressos dels drets dels quals —cridem al·leluia!—, destina a la Spirituality for Kids Foundation. ¿Quin és el primer l'autor català que s'atreveix, per primera vegada a la història, a cedir els seus drets a una fundació o altra? És clar que  per fer-ho, primer, cal tenir drets d'autor suficients per permetre's gestos humanitaris.
        La fórmula literària de Madonna ja l'hem explicada en dues ocasions anteriors: s'agafa un conte popular extret de l'explicació d'algun venerable contista i s'encarreguen unes il·lustracions d'alt voltatge per donar-li forma. Se'n fa un àlbum i s'intenta un gran llançament mundial. És, en certa manera, traslladar a la indústria del llibre el procés de la indústria del disc. Madonna l'ha col·locat en quaranta llengües d'un cop. I sense anar a cap fira del llibre! El que passa és que, vulguem o no, costa més encolomar llibres que discos. I, a més, els discos es troben al top manta, mentre que els llibres, ai, els llibres!, no passen del llibreter de vell de la cantonada!
        Després del nyap del primer àlbum madonnià, la cantant i actriu i, repetim-ho, ara autora de literatura infantil, va anar millorant el producte en el segon llibre i ha donat una pàtina de qualitat en aquest tercer gràcies a les il·lustracions de Gennady Spirin, dibuixant rus resident a Nova Jersey, guardonat amb diversos premis internacionals, i representant d'un estil clàssic daurat amb tècnica contemporània.
        Les làmines d'Spirin, sobretot les que retraten personatges reals, són un passeig visual que fan oblidar i fins i tot perdonar el plagi literari que Madonna ens serveix fent-se escriure allò que diu que li han contat o que va sentir explicar de petita. A la cursileria de 'Les roses angleses', va seguir la ingenuïtat de 'Les pomes del senyor Peabody'. I després de la cursileria i la ingenuïtat  tocava la moralitat a plantofades.
        Aquí un vell savi sembla que té els poders de guarir només amb el pensament. Però quan el sabater de la vila li demana que salvi de la mort el seu fill, l'home no se'n surt ni pensant-hi molt. Però, en canvi, aconsegueix reunir tots els vagabunds i malfactors de la vila perquè siguin ells els que resin pel pobre malalt, que l'endemà mateix —oh, miracle!—, es cura. I és que no només els pispes, que obren totes les portes, saben també com obrir les portes del cel, diu Madonna.
        Tractant-se d'un àlbum il·lustrat per Spirin, perdonem-li, a Madonna, que confongui la literatura del segle XXI amb les contalles recollides el segle XIX pels germans Grimm. I, esperem, no delerosos, però sí complidors amb el deure que la seva nova passió literària encomana, que la indústria ens proveeixi del quart i cinquè àlbums de la sèrie promesa que, com sempre, llegirem i mirarem amb un cert afecte, si més no per la bona fe que es desprèn de les intencions literàries de la cantant dels xous d'estadi.
        [Suplement Cultura diari AVUI, 7 octubre 2004]