Entre la memòria i la imaginació

Patxi Zubizarreta. L'estiu de 1948. Traducció de Jordi Vidal. Col·lecció Joves Adults. Edicions Proa i Editorial La Galera. Barcelona, 2004. A partir 14 anys.

Miquel Rayó. Dama blanca, merla negra. Col·lecció Joves Adults. Edicions Proa i Editorial La Galera. Barcelona, 2004. A partir 14 anys.

Miquel Rayó. On són lliures els estels. Col·lecció La Llum del Far. Edicions Baula. Barcelona, 2004. A partir 14 anys.

       Les característiques d'aquestes tres novel·les és que basen la seva força més en l'estil i la llengua que no pas en l'anècdota que els serveix per desenvolupar la trama. Les tres són breus, d'un to intimista, tendeixen a la memòria, reculen en el temps, però també s'insereixen en les vicissituds del present perquè hi ha circumstàncies que són intemporals. I encara tenen un altre tret comú pel que fa al registre: els narradors de les tres s'adrecen a un interlocutor, present o absent, i ho fan, un mitjançant el dietari, l'altre mitjançant un plec de cartes, i l'altre de tu a tu.
       Amb aquesta definició, doncs, és fàcil deduir que ens trobem davant de tres propostes que, malgrat que s'han publicat en col·leccions per a adolescents, no segueixen l'esquema preestablert que aparentment hauria d'interessar els seus presumptes lectors. En les tres, no hi busqueu acció, ni escenes trepidants, ni grans aventures, ni heroïcitats de colles, ni respostes pròpies de joves superdotats i carregats d'experiència.
        En les tres, és la veu de l'adult qui s'adreça als adolescents. Per això les tres s'acosten, amb tota la distància que calgui, a alguns dels relats breus que Tahar Ben Jelloun ha escrit recentment adreçats a joves, explicant-los, en una mena de contalla de secret, allò que pensa sobre certs aspectes de la societat d'avui en dia i de les seves actituds.
        Patxi Zubizarreta (Ordizia, Guipuzkoa, 1964) a 'L'estiu de 1948' fa que el jove del seu relat descobreixi un dietari del seu pare i ressegueixi així, amb les seves paraules, com aquell va viure més de cinquanta anys enrere la descoberta de l'amor i alguns moments del País Basc a la postguerra. El relat, doncs, conté en bona part els textos del dietari del pare que l'autor enllaça de dia a dia amb breus afegits o impressions del jove lector que, volent fumar d'amagat i mirant d'esgarrapar un parell de cigarrets del calaix del seu pare, hi troba un dels seus secrets amagats.
        Miquel Rayó (Palma, 1952) fa una cosa similar a 'Dama blanca, merla negra', però no pas a través d'un dietari, si no amb l'explicació oral del record. El retorn a la memòria de Miquel Rayó el porta a recuperar paisatges, olors, personatges, situacions que recobren vida en un ambient allunyat, inevitablement desaparegut, per l'embat dels canvis d'ús de la societat que viu a cavall de finals del segle XX i de principis del segle XXI.
        On sí que recorre a l'estil epistolar, és a 'On són lliures els estels', on un escrivent de cartes, en un indret de l'Orient que s'endevina però no s'esmenta, escriu a la seva filla per parlar-li de la brutalitat que el jou del dictador ha infligit en la població i en la terra on ell va néixer i créixer. No es poden fer festes públiques, no es pot escoltar música, no es poden fer volar estels...
        Aquí, més que estirar del record del paisatge d'infància, Miquel Rayó estira de la imaginació per posar-se a la pell d'una altra cultura i, per tant, de les tres novel·les, és la que adquireix més el to intimista, sobretot perquè l'escrivent de les cartes de tanta gent que passa pel seu escambell es troba en la necessitat de parlar, ell també, a la mare i la seva filla, en un lloc incert.
        Tres novel·les breus per a lectors madurs i per als que, encara lectors adolescents, vulguin experimentar la densitat de la literatura quan aquesta connecta amb els sentiments que han mogut els seus autors a escriure.
        [Suplement Cultura diari AVUI, 21 octubre 2004]