Sis Pirates per a una nova editorial

Maria Grau i Saló. Ruc, però no tant. Il·lustracions de Xavier Cussó. Col·lecció El Pirata Verd. Edicions del Pirata. Caldes d'Estrac, 2004. A partir 10 anys.

Es diu Edicions del Pirata i acaba de fer el primer abordatge a la literatura catalana amb els sis primers llibres. Es tracta d'una nova editorial, que s'ha anat gestant al llarg d'aquest any i que apareix especialment adreçada a infants i joves.

De moment, val la pena remarcar que ens trobem davant d'un fet insòlit i no pas perquè obrir una editorial ho sigui, sinó perquè sí que ho és en els moments actuals en què el que impera en el ram és la política de fusions, de vendes i revendes de segells per engrandir-ne, aparentment un altre.

És a dir, en aquest cas, no es tracta d'adquirir cap fons de catàleg sota preteses intencions protectores d'un patrimoni literari —per condemnar-lo majoritàriament al cap d'un temps a la pasta de paper— sinó començar de cap i de nou, però amb una possibilitat que, ben portada, pot donar els seus fruits: incloure entre els inèdits, algun títol dels descatagolats per altres editorials, ja sigui per mor de les fusions esmentades o per la desaparició del mercat de segons quins segells.

I una proposta així si, a més, com es constata amb els sis primers llibres a la mà, es fa amb una presentació estètica i ètica digna, a l'altura de les editorials més veteranes, fent la impressió que la col·lecció del Pirata ve de lluny i no s'està de res, no es pot fer altra cosa sinó donar-li la benvinguda i desitjar-li una profitosa  "pirateria".

Un dels sis títols de la nova col·lecció, 'Ruc, però no tant', aplega una catorzena de contes de Maria Grau, un dels quals, va ser premiat dins la Nit de Sant Jordi de Perpinyà, el 2003. En aquest recull, amb una il·lustració a la coberta que fa honor al títol i que no és, valgui l'aclariment, una apel·lació a l'automobilístic "ruc català" sinó a un ruc de càrrega de debò a qui agrada el xumerri i acaba ben gat, l'autora es mou en dues línies narratives.

Per una banda, els contes més breus, amb regust més popular —que són també els que acaben donant més relleu al conjunt—, i per l'altra, els que, una mica més llargs, s'endinsen en el conte realista, tot i que, en algun no hi falti una esquitxada mig surrealista, mig irònica. Els contes 'Ruc, però no tant', 'Els ànecs-paraigua' i 'El camell de l'Ahmed' són tres dels que s'inscriuen en la primera línia. La brevetat dels tres porta a una sortida sorprenent, que fuig de l'acudit, i que no s'està, a vegades, de deixar anar, com toca al gènere popular, una lleu moralitat. De la segona línia, 'L'escombriaire de Vilaquadrada' és, probablement, el que destaca, per la seva originalitat i també pel principi de no discriminació social en relació al protagonista.

L'estil de Maria Grau és depurat, mesurat i amb un llenguatge que fa créixer el lector més petit. Probablement, aquests són també tres dels principals criteris bàsics que es detecten en el llançament de les Edicions del Pirata, que ha obert foc amb títols de Teresa Duran ('Potpetit'), Joaquim Carbó ('El solar de les rates'), Enric Larreula ('Un paquet de galls'), Albert Jané ('A la vora del temps') i Dolors Garcia i Cornella ('Els brons a les Fondalades Tenebroses').

[Suplement Cultura diari AVUI, 9 desembre 2004]