La xamba d'un manetes

Anna Gavalda. 35 quilos d'esperança. Traducció de Margarida Planes. Il·lustracions de Ximena Maier. Col·lecció Pròxima Parada. Alfaguara - Grup Promotor. Barcelona, 2004. A partir 10 anys.

        En Grégoire és un personatge adolescent que sembla que s'hagi escapat de la galeria de personatges del recull de relats de la mateixa autora, 'Je voudrais que quelqu'un m'attende quelque part', Ed. Le Dilettante; França, 1999; i en català, 'M'agradaria que algú m'esperés en algun lloc', Edicions 62, Barcelona, 2001).

Per aquest debut, Anna Gavalda (Boulogne-Billancourt, França, 1970), va ser considerada "la gran sorpresa de la temporada literària francesa" de fa cinc anys —els francesos encara són capaços de deixar-se sorprendre per una novetat literària— i per això la van premiar amb un guardó atorgat pels lectors, i des d'aleshores s'ha convertit en un best seller amb 700.000 exemplars venuts a França, diuen, i traduït a una vintena de llengües.

Anna Gavalda és professora de francès i bibliotecària. I el seu estil literari destil·la un humor sa, que fuig de ser corrosiu i tòpic i, sobretot, detecta una mirada distanciada de la seva societat, una mirada feta, a més, des d'un registre d'alè cinematogràfic, propi de la seva generació.

L'any passat va publicar la seva primera novel·la, 'L'estimava', i ara ha aparegut aquí la primera breu que, després del recull de relats, va publicar en una col·lecció per a joves (Bayard Editions Jeneusse, 2002). Per això no és estrany que el seu jove protagonista sembli un personatge escapolit d'aquell primer recull. Fins i tot podria ser molt bé que l'embrió de la novel·la en formés primerament part i que, per qüestions editorials, decidís separar-lo dels altres potser perquè, malgrat el realisme de la història, fugia del to més descarat del seu llibre debutant.

A '35 quilos d'esperança', Grégoire podria ser uns d'aquests milers d'adolescents europeus que, segons un estudi de fa unes setmanes, no supera els mínims en coneixements bàsics —llengua i matemàtiques—, però que, en canvi, té unes aptituds excel·lents pel que fa a les arts manuals, el bricolatge i tota mena d'invents. Grégoire és un manetes. Però les aptituds dels manetes no compten a l'hora d'avaluar nivells d'intel·ligència acadèmics.

El relat descriu les peripècies que passa el noi, des que fracassa a l'escola fins que troba plaça en una escola de formació professional on, a pesar que li exigien un bon nivell per entrar-hi, per la gosadia que té d'escriure-hi personalment sol·licitant l'ingrés, cau en gràcia i aconsegueix el que vol.

El contrapès de la novel·la és una família poc avinguda —pare i mare de Grégoire es tiren els plats pel cap cada dos per tres— i la presència d'un avi, que té un taller de bricolatge a casa on Grégoire, des de petit, fa els seus primers treballs manuals, tots útils per a la vida quotidiana. La força que imprimeix en el noi el seu avi i la circumstància de la malaltia greu d'aquest són el pistó que llença Grégoire cap a resoldre el seu conflicte escolar i a trobar la sortida al seu predestinat fracàs.

Així com els personatges de 'M'agradaria que algú m'esperés en algun lloc', tots adults, circulen enmig d'un mar de dubtes existencial, Grégoire és també el prototipus, en versió adolescent, del perfil que l'autora va fer servir per adreçar-se a un públic lector adult. I de la mateixa manera que la novel·la '35 quilos d'esperança' podria incloure's dins d'aquell recull, els lectors d'aquesta novel·la, traspassada la frontera de la infància, trobaran en el recull per a adults tot de Grégoires que han crescut sense haver millorat del tot la seva incertesa davant la vida, però amb la voluntat suficient per prendre, a l'últim moment, la decisió que consideren més encertada. La xamba, a vegades, acaba sent més profitosa que la intel·ligència.

[Suplement Cultura diari AVUI, 13 gener 2005]