Aquest blog recull l'hemeroteca de les crítiques de literatura infantil i juvenil publicades
en diversos mitjans per Andreu Sotorra des del 1989 fins a l'actualitat.
Per fer una cerca avançada per autor, editorial, títol, edat recomanada o temàtica,
utilitzeu l'aplicació personalitzada de la columna «Explora aquest blog»

El blog «La Saloquia» consta de dos apartats:

1) El que inclou les crítiques del 1989 al 2005, amb el contingut incorporat directament en el blog.
2) El que inclou les crítiques des del 2006 fins a l'actualitat amb el contingut dins el web de l'autor.
_____________________

17 de juliol del 2013

Andersen al quadrat


Els millors contes de Hans Christian Andersen. Adaptació de Concha Cardeñoso. Traducció de Dolors Senserrich. Il·lustracions de Liora Grossman. Editorial Timun Mas. Barcelona, 2004. A partir 8 anys.

Contes de Hans Christian Andersen. Edició basada un original de Francisco Payarols. Pròleg de Mauro Armiño. Versió catalana de Glòria Casas. Il·lustracions de María Jesús Santos. Editorial Baula. Barcelona, 2004. A partir 8 anys.


      Com si fos ahir, ja fa dos-cents anys que Hans Christian Andersen va néixer a l'illa danesa de Fiònia, a Odense, fill del matrimoni de mitja conveniència, un humil sabater i una dona que s'havia vist obligada a demanar caritat pel carrer. Andersen va néixer a casa dels avis, pel que sembla, uns personatges d'allò més extraordinaris que es movien entre la bogeria i la màgia. La casa on va néixer Hans Christian Andersen (1805-1875) és encara avui un paisatge idíl·lic, que sembla reinventat, o més aviat dibuixat sobre el paisatge danès, després d'algun dels seus contes més famosos.
       El bicentenari de l'autor de contes com 'El vestit nou de l'emperador', 'El soldat de plom' o 'L'aneguet lleig', per esmentar-ne tres dels més populars, no podia passar per alt de ningú arreu del món, i al 2005, entre altres efemèrides, li toca recollir aquesta que, de moment, ha servit perquè algunes editorials hagin posat tinta a les màquines per reeditar reculls dels seus contes, alguns per primera vegada després de molts anys. Bona feina, doncs, per recuperar un patrimoni que té corda assegurada per molts anys, ja sigui en suport escrit o en suport audiovisual.
       Aquests dos volums en són una mostra. Per una banda, Timun Mas ha reunit dotze dels contes d'Andersen en un volum singular que té la característica d'haver estat il·lustrat per Liora Grosmman, una dibuixant nascuda el 1966 a Lituània, on va viure fins als cinc anys, fins que es va traslladar a Israel, on ara viu, a Tel Aviv, després d'haver imprès les seves imatges en una seixantena de llibres. Autora preferent de llapis de colors, tendeix a làmines que engrandeixen els personatges, amb traços grotescos, les millors del volum, amb altres descaradament clàssiques i postalaires.
       D'altra banda, el volum editat per Baula aplega quinze contes d'Andersen. En aquest cas els il·lustra María Jesús Santos, amb làmines de to més contemporani, tendint a una línia de tendència renovadora, però pròxima a la vegada a l'estil de cèlebres il·lustradors dels últims vint anys.
La característica, pel que fa al contingut d'aquest volum, és que inclou una introducció amb un acurat estudi divulgador de l'obra literària de l'autor danès, que titula "Andersen, un home feliç" i que resumeix, en part, què hi ha darrera l'obra de l'autor quan diu: "En els relats d'Andersen hi acostuma a aparèixer un narrador que explica la història: un estudiant, un viatger, un vagabund, un ancià... que sap extreure una història de la realitat que contempla o, a partir d'un fet, narra un relat. ¿Qui és aquest narrador persistent, de condició o professió diferent? És sempre, encara que no es digui, el mateix Andersen, el contador de contes, que s'insereix en una història envaïda pel realisme més proper i a la qual sap insuflar l'alè poètic del meravellós."
Una oportunitat, doncs, per veure Hans Christian Andersen al quadrat, perquè les històries de l'autor, que van néixer gairebé per casualitat, han crescut i s'han reproduït en aquests dos segles amb suficient garantia perquè no aturin la seva capacitat estimulant de qualsevol generació o moment històric i social.
[Suplement Cultura diari AVUI, 6 gener 2005]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.