Els millors contes de Hans
Christian Andersen. Adaptació de Concha Cardeñoso. Traducció de Dolors Senserrich.
Il·lustracions de Liora Grossman. Editorial Timun Mas. Barcelona, 2004. A
partir 8 anys.
Contes de Hans Christian Andersen.
Edició basada un original de Francisco Payarols. Pròleg de Mauro Armiño. Versió
catalana de Glòria Casas. Il·lustracions de María Jesús Santos. Editorial
Baula. Barcelona, 2004. A partir 8 anys.
Com si fos ahir, ja fa dos-cents
anys que Hans Christian Andersen va néixer a l'illa danesa de Fiònia, a Odense,
fill del matrimoni de mitja conveniència, un humil sabater i una dona que
s'havia vist obligada a demanar caritat pel carrer. Andersen va néixer a casa
dels avis, pel que sembla, uns personatges d'allò més extraordinaris que es
movien entre la bogeria i la màgia. La casa on va néixer Hans Christian
Andersen (1805-1875) és encara avui un paisatge idíl·lic, que sembla
reinventat, o més aviat dibuixat sobre el paisatge danès, després d'algun dels
seus contes més famosos.
El bicentenari de l'autor de
contes com 'El vestit nou de l'emperador', 'El soldat de plom' o 'L'aneguet
lleig', per esmentar-ne tres dels més populars, no podia passar per alt de
ningú arreu del món, i al 2005, entre altres efemèrides, li toca recollir
aquesta que, de moment, ha servit perquè algunes editorials hagin posat tinta a
les màquines per reeditar reculls dels seus contes, alguns per primera vegada
després de molts anys. Bona feina, doncs, per recuperar un patrimoni que té
corda assegurada per molts anys, ja sigui en suport escrit o en suport
audiovisual.
Aquests dos volums en són una
mostra. Per una banda, Timun Mas ha reunit dotze dels contes d'Andersen en un
volum singular que té la característica d'haver estat il·lustrat per Liora
Grosmman, una dibuixant nascuda el 1966 a Lituània, on va viure fins als cinc
anys, fins que es va traslladar a Israel, on ara viu, a Tel Aviv, després
d'haver imprès les seves imatges en una seixantena de llibres. Autora preferent
de llapis de colors, tendeix a làmines que engrandeixen els personatges, amb
traços grotescos, les millors del volum, amb altres descaradament clàssiques i
postalaires.
D'altra banda, el volum editat per
Baula aplega quinze contes d'Andersen. En aquest cas els il·lustra María Jesús
Santos, amb làmines de to més contemporani, tendint a una línia de tendència
renovadora, però pròxima a la vegada a l'estil de cèlebres il·lustradors dels
últims vint anys.
La característica, pel que fa al contingut d'aquest volum,
és que inclou una introducció amb un acurat estudi divulgador de l'obra
literària de l'autor danès, que titula "Andersen, un home feliç" i
que resumeix, en part, què hi ha darrera l'obra de l'autor quan diu: "En
els relats d'Andersen hi acostuma a aparèixer un narrador que explica la
història: un estudiant, un viatger, un vagabund, un ancià... que sap extreure
una història de la realitat que contempla o, a partir d'un fet, narra un relat.
¿Qui és aquest narrador persistent, de condició o professió diferent? És
sempre, encara que no es digui, el mateix Andersen, el contador de contes, que
s'insereix en una història envaïda pel realisme més proper i a la qual sap
insuflar l'alè poètic del meravellós."
Una oportunitat, doncs, per veure Hans Christian Andersen al
quadrat, perquè les històries de l'autor, que van néixer gairebé per
casualitat, han crescut i s'han reproduït en aquests dos segles amb suficient
garantia perquè no aturin la seva capacitat estimulant de qualsevol generació o
moment històric i social.
[Suplement Cultura diari AVUI, 6 gener 2005]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.