La bellesa d'una ogressa

Taï-Marc Le thanh. Babaiaga. Traducció de Pau Joan Hernàndez. Il·lustracions de Rébecca Dautremer. Edicions Baula. Barcelona, 2004. A partir 8 anys.

Chris Van Allsburg. L'exprés polar. Traducció de Màriam Serrà. Il·lustracions de l'autor. Edicions Ekaré. Barcelona, 2004. A partir 8 anys.

      No sé si àlbums il·lustrats com aquests dos arriben a les biblioteques públiques, és a dir, si són posats a l'abast de la curiositat d'un lector ampli. I ho dic perquè, des de fa temps, moltes de les novetats literàries en català no hi troben un lloc. Fet més greu encara si tenim en compte que, en la majoria de casos, han rebut del govern català l'anomenat Suport Genèric, encara vigent, pendent de ser revisat pel renovat Departament de Cultura, sota la vigilant mirada dels editors, i encara perillosament basat en criteris exclusivament industrials sense tenir en compte l'interès literari.

¿Què se'n fa de cadascun dels 300 famosos exemplars dels títols subvencionats pel Suport Genèric? ¿Pot ser que encara existeixi aquell magatzem habilitat per responsables de legislatures anteriors on s'anaven amuntegant les capses de lots llibres que diu que cap biblioteca pública volia? ¿Val la pena tant de debat estèril sobre l'oportunitat o no del cànon del préstec bibliotecari, si a la llarga pot ser que cap llibre nou arribi al fons bibliotecari?

Aquest mateix temor és el que em feia preguntar abans si aquest parell d'àlbums il·lustrats trobarien un espai a les biblioteques. Si és així, no hi hauria d'haver cap dubte a introduir-los en les vitrines d'exposició de llibres destacats, entre altres coses perquè, sota l'embolcall de la literatura, el que els dos presenten és una qualitat il·lustrativa que s'allunya molt de la il·lustració estàndard —en molts casos debutant—, que sobreviu entre les pàgines d'un tant per cent molt elevat de les publicacions.

     'Babaiaga' és un conte terrible, terrorífic, sanguinari, venjatiu, i hauria de dir, atenent als criteris literario-pedagògics i flonjos que ens envaeixen, no recomanable per a infants. Però precisament perquè és un conte que recupera el terror en el seu sentit més pur, sense varetes ni martingales, em sembla que la lectura i la mirada a les làmines pot despertar el sentiment de les lectures que deixen petja i que, per això, enforteixen el criteri i la maduresa.

      'Babaiaga' és una mossa lletja com un pecat, amb una sola dent, que, de tanta gana que té, acaba convertida en ogressa. Només diré que a les primeres cinc línies, i encara infant, es cruspeix el seu gos sencer! I no dic res més. Bevent de les fonts tradicionals, a 'Babaiaga' hi ha el bé i el mal, l'enveja, la granota encantada, el viatge ple d'obstacles i el triomf de la bondat i la intel·ligència per damunt de la ignorància i la maldat.

     Per acompanyar l'argument, però, el que fa de l'àlbum il·lustrat un llibre singular —no només per dimensions— són les làmines molt centrades en els personatges principals, en primers plans, en la immensitat del paisatge, en el contrast entre gran i petit segons quins són els ulls que miren l'escena i, per últim, en un to de color de tela que aparenta ser recuperada d'un antic taller de pintor flamenc, amb rascades en algun punt de cada làmina, que fan del recorregut un passeig per la sala d'uns segles enrere. El text s'integra en les il·lustracions o viceversa fent de 'Babaiaga' una composició global des de la coberta fins a la inevitable etiqueta de l'ISBN.

      Molt més clàssic de fons és l'àlbum 'L'exprés polar', del nord-americà Chris Van Allsburg, que porta vint anys des de la primera edició —ara entra per primera vegada en català— i del qual s'acaba d'adaptar 'The Polar Express', pel·lícula produïda per Tom Hanks i el mateix autor, que el 1989 va treballar com a assessor de 'La Sireneta' ('The Little Mermaid'), basada en el conte de Hans Christian Andersen, i produïda per la factoria Disney.

      El conte de 'L'exprés polar' s'inscriu en la tradició de caràcter, diguem-ne entranyable, que promouen les festes nadalenques. Un viatge fantàstic amb tren exprés, sota una suau nevada, porten el protagonista al reialme del Pare Noel on, escollit pel capitost dels barbuts blancs, pot triar i demanar el regal que vulgui. El noi, és clar, es conforma amb un senzill cascavell del trineu, un cascavell, però, que només ell serà capaç de sentir dringar, fins i tot quan ja s'haurà fet adult. Un conte entre la necessitat de no perdre mai del tot una mica de la innocència i la ingenuïtat d'infant.

       Les làmines de 'L'exprés polar' tenen un to marcat per un permanent tel de volves de neu que cauen sobre l'escenari del conte. Tot el que s'hi reflecteix pertany a un món fora de l'abast. Un món fantàstic que es mou en la maroma tremolosa d'aquells punts dels somnis que viuen el moment més dolç just abans de fer-se la llum. La de la realitat. 

         [Suplement Cultura diari AVUI, 16 desembre 2004]