'La platja de les tortugues' és la
segona novel·la que l'autor Michel Girin (París, 1947) publica en aquesta col·lecció.
L'anterior, 'La presonera del mag', distingida amb el premi Unicef de
literatura juvenil, explicava el cas d'una nena filipina de dotze anys que
havia estat venuda a un mag que la mostrava en els seus espectacles de carrer.
De l'explotació infantil, Michel Girin passa, en aquesta altra novel·la, al
conflicte bèl·lic d'arreu del món que deixa multitud d'orfes al seu pas. Però
no ho fa només tancat en aquest espai de la trama sinó que hi afegeix un
rerefons ecològic, amb la introducció d'un personatge irlandès que es dedica a
la cria i la salvació de les tortugues.
I és amb aquest recurs que l'autor
s'acosta també a la seva pròpia activitat científica. Michel Girin, biòleg
especialitzat en el desenvolupament de tècniques de pesca, viu i treballa a les
costes de la regió de la Bretanya. La seva feina en ecologia marina —ara és el director de l'Institut
Le Cedre d'Investigació i Experimentació sobre la Contaminació Accidental
d'Aigües de França— va fer que es convertís en el
pioner de vivers de rèmols criats en captivitat.
Aquesta activitat el va portar a
escampar el seus mètodes a molts països, rics i pobres, i és a partir
d'aquestes expedicions d'on Michel Girin treu la majoria dels seus arguments
que crea, basant-se en la realitat, però amb un estil novel·lesc que es
distingeix per un perfil afinat dels personatges, una nitidesa del relat i una
trama que segueix un guió lineal que té un desenllaç no exempt de passatges de
tensió i que desvela la cara oculta dels personatges.
A 'La platja de les tortugues', la
protagonista principal és una adolescent de la regió d'Sri Lanka, assotada per
la guerra civil. Ella i el seu germà petit, orfes de pares després d'una
explosió que ensorra casa seva, es veuen obligats a fugir cap a una zona més
tranquil·la a la recerca de l'únic oncle que tenen, evadint controls militars
de carretera, salvant la mort, veient-la de prop i odiant-la.
És en aquest curt viatge que la
trama agafa un revolt inesperat amb la trobada d'un criador de tortugues que
acabarà convertint-se en el protector dels germans orfes, però que també els
obrirà un món desconegut: el de la cria i la devolució al mar dels exemplars
que es poden espavilar sols. El recurs de la protecció ecològica, però, és el
contrapès d'un passat fosc del criador irlandès, relacionat amb el terrorisme,
cosa que acabarà confessant als orfes que ha acollit i que crea el dilema en la
protagonista de 'La platja de les tortugues' sobre si ha de continuar al costat
de l'irlandès o fer una vida errant en un orfenat.
Michel Girin barreja diversos
elements en una sola trama: la guerra viscuda pels orfes a Sri Lanka, la mort
dels pares, la mort d'unes tortugues a mans d'uns traficants, la mort d'un dels
traficants atrapat per la policia, un atemptat a Belfast que va fer fugir
l'irlandès criador de tortugues a un altre país, la capacitat d'oblidar i una
mica d'heroisme, a més del desig de la noia protagonista, que vol arribar a ser
professora de literatura anglesa però que decideix finalment que Irlanda serà
el seu destí.
La lectura de 'La platja de les
tortugues' és una bona oportunitat per comprovar la capacitat literària d'un
autor que beu de les fonts de la pròpia experiència, de la realitat del món
contemporani i de la vocació de testimoni dels seus viatges. Una tria de les
altres novel·les seves de les quals, que se sàpiga, no hi ha versió catalana,
pot ser aquesta: 'Pêcheurs
d'espoir' (Je bouquine, 1991); 'Un bateau sur le fleuve' (Syros, 1995); 'La
sirène aux yeux d'or' (Rageot, 1999); 'Pas dans ma mer' (Syros, 2001) i 'Un
Trésor sur la plage' (Rageot, 2003).
[Suplement Cultura diari AVUI, 5 maig 2005]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.