Amb la muntanya de Montjuïc de fons

Isabel Olesti. La muntanya dels secrets. Col·lecció Columna Jove XXL. Columna Edicions. Barcelona, 2005. A partir 16 anys.

Manuel Valls. Eva, què fas aquesta nit? Col·lecció Columna Jove. Columna Edicions. Barcelona, 2005. A partir 14 anys.

         Les èpoques en les quals s'ambienten les dues novel·les són diferents. Anys seixanta del segle passat i primeries d'aquest segle. Però la muntanya de Montjuïc hi és de fons en les dues. En la d'Isabel Olesti, com a territori gairebé protagonista, al costat de l'heroi. En la de Manuel Valls, com a referent màgic dels seus personatges, amb poders sobrenaturals. Dues novel·les, a més, amb una forta arrel a la Barcelona en creixement de la primera gran immigració i a la Barcelona tradicional de Gràcia, respectivament.

      Isabel Olesti (Reus, 1957) ha fet un retrat de la Barcelona de les barraques, centrat a Montjuïc, a partir d'un personatge jove que hauria pogut ser un més dels que apareixen a la pel·lícula 'Los chicos del coro'. L'autora diu que la informació de la trama de la novel·la la deu a les converses mantingudes amb un cap de cuina d'una pizzeria. El cas és que la impressió de 'La muntanya secreta' és més la d'un document que no pas d'una novel·la, tot i que segurament —tornem al cinema— costa actualment de diferenciar entre ficció i realitat. Olesti ha estructurat la novel·la en cinc parts, de les quals només la quarta abusa d'un ritme truculent amb aventures de risc al volant, i ha respectat un recorregut personal del seu protagonista que retrata un substrat urbà tret de l'oblit.

          Descobrir coves i passadissos a la roca de Montjuïc —una aventura amb espelmes que s'apaguen recorda 'Les aventures de Tom Sawyer'— o entrar en els col·legis religiosos de l'època —més orfernats d'acollida que no pas escoles— posa el testimoni dels anys cinquanta i seixanta d'aquí al costat de testimonis similars que han tractat també amb cruesa autors francesos o irlandesos.

           Dins de 'La muntanya dels secrets' no hi falten referències geogràfiques o d'institucions, i passatges històrics: L'Asil Duran, per exemple —un terror de l'època— o el barri del Poble Sec, sota Montjuïc, o el barri del Carmel dels inicis. I tampoc hi falten unes pinzellades de sentiments entre germans i pares del que ara anomenaríem una família desestructurada. I, com a refiló, un alè poètic, amb una troballa d'un llibreter de vell que lliga amb la infància del protagonista i la propietat d'un llibre rescatat de l'abocador i que és el que canvia la seva atzorosa vida. Parlar de circumstàncies de misèria és sempre un recurs literari de bon resultat. I el cas de 'La muntanya dels secrets' no n'és una excepció.

         Manuel Valls (Barcelona, 1952) s'ha dedicat, després d'una trajectòria dins el món del cinema i la televisió, a la literatura per a joves amb una sèrie, la d'Eva, de la qual ja porta quatre novel·les: 'Eva, busca un bon psicòleg', 'Eva, ja tens quinze anys i...', 'Eva, no vagis a Berlín amb limousine' i, aquesta, 'Eva, què fas aquesta nit?', guanyadora del Premi Ramon Muntaner. El personatge, com s'intueix, és una noia que no n'ha fet encara setze, però que es comporta amb la maduresa de la majoria d'edat. Veïna de Gràcia, on l'autor ambienta l'acció, el personatge passa com pot la maroma de l'edat i el dia a dia d'uns pares separats i dos germans petits.

       Novel·la amb tendència a l'aventura urbana adolescent, té una guspira d'originalitat —que l'autor explota poc—, amb l'aparició d'un moviment cívic —o incívic, depèn de com es miri— que es dedica a buidar els jardins dels nans de pedra de decoració per tornar-los al seu hàbitat, que és el bosc.

Cada novel·la té un final tancat, però les relacions personals que s'hi van establint es mantenen dins la sèrie. L'Eva és un personatge que fa el camí d'altres, com és ara en Flanagan, hereus d'una tradició literària que es va refermant a manera que els lectors agafen confiança amb el seu heroi o, en aquest cas, amb la seva heroïna.

        [Suplement Cultura diari AVUI, 28 abril 2005]