Amb carnet professional de pirata

Pau Joan Hernàndez. La Tripulació del Pànic. Il·lustracions de Pedro Espinosa. Col·lecció Periscopi. Editorial Edebé. Barcelona, 2004. A partir 14 anys.

        El polític Francesc Cambó va anomenar 'pirata del Mediterrani' el financer Joan March, fill d'un mercader de Santa Margalida (Mallorca), convertit en el personatge més ric del món després de la Segona Guerra Mundial, festejador amb el franquisme des dels inicis, quan va finançar el vol del Dragon Rapide des de les Canàries a Tetuan, i festejador, per la llei dels negocis, amb el nazisme. El polític Francesc Cambó es devia referir a una metàfora del pirata modern.
       ¿N'existeixen avui, de pirates? ¿Es podrien anomenar pirates els traficants de carregaments de droga que han pres la costa Mediterrània per la seva Mercabarna particular, des del Garraf als Alfacs, sense respectar ni el llegat del Maricel de Rusiñol ni la ingenuïtat colonialista de Port Aventura?
       L'escriptor Pau-Joan Hernàndez, guanyador de l'últim premi Edebé, ha brindat a la literatura l'oportunitat de recuperar la pirateria i de fer-ho amb pirates d'ara mateix, adolescents lliures de tota intenció de pirateria, amb l'únic tret comú: ser descendents, des de  generacions ençà, d'alguns dels pirates més famosos de segles enrere.
       I no és estrany que, finalment, se n'hagi sortit, amb aquesta dèria literària. Pau Joan Hernàndez va beure en la seva infantesa de  quaderns de navegació del seu avi, diuen que pilot de la Marina Mercant, que li parlava de terres i de mars exòtiques, d'anècdotes viscudes o sentides, i li explicava històries fabuloses de pirates i naufragis. Que no li estranyi a ningú, doncs, ni li sembli postissa, la incursió que ara fa l'autor en el gènere fosc de la mar.
       La novel·la barreja amb aparent naturalitat elements de la pirateria clàssica amb elements de la pirateria informàtica. És evident que la pirateria de l'ull tapat i la calavera de bandera negra —maltractada per la utilització que n'ha fet la novel·la ensucrada i que el mateix autor rebutja— ho té malament davant la pirateria d'internet.  'La Tripulació del Pànic' es mou entre els records històrics dels salvatges del sabre i els boicots dels salvatges del club dels hackers.
        La novel·la té mèrits suficients, que es poden resumir, primer, en una extensa documentació prèvia sobre la navegació i la pirateria (ell mateix certifica que els fets referits als pirates amb noms i cognoms corresponen a les gestes o malifetes de filibusters autèntics del Carib), i també sobre costums i ritus ancestrals que han fet forat en algunes cultures actuals, i segon, en un tractament rigorós del llenguatge, no només literari, sinó pel que fa als termes de navegació, cosa que, en alguns capítols o fragments, converteix el relat gairebé en un vocabulari específic de l'art de navegar.
        L'atractiu definitiu, però, el més literari, és el clima d'intriga que es va creant des del moment que un dels joves descendents d'un famós pirata és cridat misteriosament per tenir sou i feina a càrrec d'una poderosa multinacional. La troballa amb altres joves descendents de pirates com ell, els acaba embolicant a tots en una aventura marítima de corrupció i joc brut, pel simple plaer del divertiment dels més poderosos, en una situació al límit dels perills que amaga la comunicació anònima davant d'un teclat i una pantalla. Les il·lustracions de Pedro Espinosa són coherents amb el gènere clàssic i alternen les làmines pròpies d'una novel·la de pirates de tots els temps amb alguna imatge que insinua l'època actual.
          [Suplement Cultura diari AVUI, 17 juny 2004]