Quan els pares llegeixen d'amagat

Josep Lobató. Prohibit als pares. Col·lecció Orígens. La Magrana - RBA. Barcelona, 2005. A partir 14 anys.

Núria Roca. Sóc una adolescent. Il·lustracions de Meritxell Ribes. La Magrana - RBA. Barcelona, 2005. A partir 11 anys.

    Fa uns dies, un ple de joves d'institut a l'Ajuntament de Barcelona, demanava la distribució de preservatius als instituts. La demanda no ve sola, tenint en compte que el tema ha estat tractat, repensat, tombat i recuperat en diverses ocasions.

   Algun seguidor d'aquesta secció pot pensar que els preservatius i la literatura no tenen res a veure. Potser no. Però el fet és que el boom més boom pel que fa a llibres l'ha protagonitzat en les últimes setmanes el manual 'Prohibit als pares', del jove periodista Josep Lobató (Esplugues de Llobregat, 1977), que ha aconseguit a través de les ones de Ràdio FlaixBac liderar una de les franges horàries —la de l'hora en què els adolescents haurien d'agafar el son—, amb un programa sobre els tabús sexuals, tractat des de la curiositat, els dubtes i les inquietuds dels més joves.

      Que una gran superfície cultural com la FNAC hagi de tancar portes per overbooking de públic en una presentació d'un llibre i que encara hi hagi d'actuar l'autoritat competent a tímids cops de porra perquè la massa enfervorida no es conforma a quedar-se al carrer, hauria d'alegrar els que més o menys es mouen al voltant del llibre.

      ¿Quants autors ho voldrien, que una tropa de fans els tractés com si fossin un mite del rock? Va, siguem sincers... Tots. O gairebé tots, vinga, perquè sempre n'hi ha algun que defuig la popularitat, i hi té tot el dret del món, ni que corri el perill de viure amargat per excés de falsa modèstia.

    El cas del programa de ràdio 'Prohibit als pares' és significatiu. Perquè, sense proposar-s'ho, un autor i el seu equip aconsegueixen que milers d'adolescents vulguin tenir el seu llibre en propietat. Puc explicar una experiència personal. Mentre el rellegia, en tren, un diumenge, uns pares i dues adolescents es van adonar de la "preuada joia" que jo tenia a les mans.

Les dues criatures —encara no devien tenir quinze anys—, van fer un bot del seient i no van parar fins que van aconseguir que els seus pares es miressin, discretament, el llibre que un servidor llegia. La conversa familiar, en veu baixa, crec que va acabar amb un pacte dels pares, que van preguntar quan costava i que es van comprometre a comprar-lo ni que fos diumenge, en baixar del tren. Llàstima que hi hagi poques superfícies culturals obertes en diumenge!

      I ara toca deixar tranquil·la la consciència d'adults en fase de pares i la dels autors tan preocupats —a jutjar pel que diu que diuen— per la invasió de la lectura mediàtica. 'Prohibit als pares' és un dels manuals més correctes i menys oportunistes sobre el tema que s'han publicat recentment. La divisió temàtica parteix d'una tria de les consultes que s'han fet en el programa radiofònic sobre el coneixement del cos, la masturbació, l'orgasme, els jocs sexuals, la primera vegada, les postures favorites, els anticonceptius, els dubtes davant de l'embaràs i els amors, els desamors i les infidelitats. El seu caràcter mediàtic queda molt lluny i hi guanya pes el caràcter educatiu, rigorós i documentat, fins i tot molt prudent a l'hora de donar segons quines recomanacions i, en tot moment, deixant una sortida a la consulta i la conversa amb els pares o els adults de confiança com a màxims receptors dels dubtes que genera la sexualitat adolescent.

     L'aparició de 'Prohibit als pares' no és exclusiva en el sector editorial. Recordem el Flanagan i la Carlota (Andreu Martín / Jaume Ribera, Gemma Lienas) com a més recents. També Núria Roca s'ha adreçat als preadolescents amb dos volums, 'Sóc un adolescent' i 'Sóc una adolescent', uns llibres més divulgatius, amb il·lustracions, però també amb claredat expositiva adequada. Tant el de Josep Lobató com el de Núria Roca, doncs, són llibres que poden llegir d'amagat els pares, les mares i els avis que es vulguin reciclar.

       [Suplement Cultura diari AVUI, 26 maig 2005]