Sota l'ombra de Lola Anglada

Maria Carme Roca. On s'amaga la por. Il·lustracions de Laura Baldrich. Editorial Meteora. Barcelona, 2004. A partir 9 anys.

Miquel Pujadó. Un príncep massa encantat i altres personatges amb problemes. Il·lustracions de Luci Gutiérrez. Col·lecció Samarkanda. Edicions de La Magrana - RBA. Barcelona, 2004. A partir 9 anys.

        D'una manera gairebé esporàdica, s'han alternat durant uns anys dos premis literaris de contes per a infants que homenatgen amb el seu nom l'escriptora i il·lustradora Lola Anglada (Barcelona, 1892 - 1984). Per una banda, el Premi Lola Anglada, convocat per l'Ajuntament i la Caixa de Terrassa —que ha deixat de convocar-se aquest any, després del seu vintè aniversari— i per l'altra, el també premi Lola Anglada Vila de Tiana, que per ara continua convocant-se, un any per a text i un altre per a il·lustracions, per l'Ajuntament de Tiana, població lligada a Lola Anglada on l'autora va viure una bona part de la seva vida, sobretot després de la guerra civil, i on va deixar la seva casa pairal.
        Des d'ara, és aquest últim premi, l'únic que portarà el nom de l'autora. Es tracta d'un premi que permet la participació d'autors de reculls de contes amb la possibilitat que l'any següent són els il·lustradors del recull guanyador els que hi participen. La guanyadora de l'edició del 2002, pel que fa al recull escrit, publicat ara, va ser Maria del Carme Roca (Barcelona, 1955), autora tenaç i gairebé prolífica, força independent i que manté una línia decidida que tant es mou amb solidesa en contes curts de gènere fantàstic, com en novel·la breu de signe realista.
        A 'On s'amaga la por', que ha il·lustrat l'olotina Laura Baldrich amb unes làmines descriptives que volen resumir en una imatge cadascun dels contes, l'autora dels set contes del recull reprodueix set històries que porta amagades dins des que els hi va explicar el seu avi. Són històries que porten implícit un misteri que l'autora fa creixent amb un estil del relat clàssic, amb l'encert que crida el lector a entrar en cada conte amb una introducció atractiva. Hi trobem doncs un jove enterramors, Johnnie Walker, al final del segle XIX a Irlanda; un paleta de la postguerra a Catalunya que a causa d'un fet inesperat va morir en plena malaltia mental després de contar llargament la seva història; un jove bolivià que per la seva temeritat sap com les gasta l'home del barret blau, una mena d'home del sac; una noia neozelandesa obsessionada amb el paisatge d'un quadre; la llegenda d'una casa de color groc de la rodalia de Chicago; la història d'un gat de color taronja al segle XVII de l'etapa manxú de la Xina; i la història d'un escultor sud-africà que posseeix una màscara vermella. L'àlbum, en cartoné i edició en paper cuixé,  editat per Meteora, té la rara virtut en els àlbums de contenir un text de recomanable lectura.
        L'últim Premi Lola Anglada, de Terrassa, representa el debut en literatura infantil del cantant Miquel Pujadó (Terrassa, 1959). Editat per La Magrana-RBA, 'Un príncep massa encantat' omple els seu recull de contes amb dracs que volen ser actors, prínceps tanoques i princeses que entenen en granotes, gegants com taps de barral, caputxetes devorades per un lleó anglès, escultors gelosos de Gepetto i una bruixa molt poc bruixa. El retaule de personatges serveix a l'autor per introduir temes de problemàtiques d'integració social. L'estil de l'autor, coneixedor de l'espai comunicador des de l'escenari, tendeix al conte contat i el registre és el de la rondalla tradicional que s'escapa del classicisme amb els elements contemporanis que Pujadó hi incorpora.
        [Suplement Cultura diari AVUI, 14 octubre 2004]